Riu Ripoll

Neix a la serra de Granera, a Sant Llorenç Savall, a 640 m d’altitud. Travessa els termes de Sant Llorenç Savall, Sant Feliu del Racó, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i, a Montcada, desguassa al Besòs.

El curs principal té un recorregut de 39,5 km. La seva formació es produí fa un milió d'anys.

Els afluents més importants són, per l'esquerra, la riera de la Sala, el torrent del Burc, la riera de Mascarell, el torrent del Castelló, el de Torell i del Mal Lloc, el de Fontscalents, el de Canyelles, el de Can Bages, el de Colobrers, el riu Tort, el torrent de Can Llobateres i el de Can Duran. Per la dreta el torrent de la Vall d'Horta, el de les Arenes, el sot de la Matalonga, el de la Carda, el del Guix, el torrent de la Penitenta o de Can Sallent, el de Miralles o torrent de Can Messeguer, el torrent de Ribatallada, el Sot Fondo o de Can Deu, el riu Sec i la riera de Sant Cugat.

De Sant Llorenç fins a Castellar s’encaixa en diversos de congostos que formen abundants meandres i gorgs.

A la sortida de Castellar perd una gran part de l'aigua en travessar per un terreny molt porós, amb molta grava (del quaternari). A partir d’aquí, per tant, porta poca aigua superficial, però molta de subterrània.

És un riu pregon, és a dir fondo, encaixat. L'amplada de la llera és de 50 a 100 m, mentre que el llit petit per on corren les aigües només té de 5 a 10 de metres en èpoques normals. Les ribes, força inestables, arriben a tenir 50 i 60 metres d'alçària les més altes.

És un riu de tipus mediterrani, de règim irregular, que en època de sequera porta molt poca aigua i en anys plujosos pot portar sis vegades més de cabal. Maig i desembre són els mesos de l'any en què porta més aigua i per l'agost és quan baixa més eixut. Quan coincideix de ploure molt intensament en un bon tram del seu recorregut es produeix un aiguat. És viu encara el record dels tràgics aiguats de l'any 1962.

L’aigua que veiem al riu, sobretot des del seu pas per la ciutat de Sabadell, no és pas tota d’aquesta conca. Cal tenir en compte que la Companyia d’Aigües de Sabadell porta l’aigua del riu Llobregat i quan l’hem utilitzada l’aboquem al Ripoll.

De fa molts anys s’exploten els recursos del riu, fins al punt que personatges rellevants de la ciutat l’han titllat de riu treballador i de riu que es mereix la medalla d'or al mèrit al treball. Les seves aigües s'han utilitzat bàsicament per a regar, però també i des de fa molts anys per a fer anar molins de tota mena, especialment fariners, drapers i paperers, i també diversitat d’indústries tèxtils.

Fins a les primeres dècades del 1900 hi havia peixos fins més avall del pont de la Salut i es pescaven anguiles a les sèquies. La contaminació de l’aigua va anar esborrant-ne tot alè de vida. Amb les grans obres de sanejament de principis de segle XXI, la posada en marxa del col·lector del Ripoll el 2001 i la inauguració de la Depuradora de Cal Piteu el 2002, el riu ha recuperat la vida. En un article de la Secció Natura de la UES publicat al Diari de Sabadell el 2 de setembre de 2004 titulat “Ja hi ha peixos al Ripoll!” s’anunciava amb emoció la revifada. Actualment la recuperació de la vegetació i de la fauna, amb molts ocells que abans només es podien veure en zones d’aiguamolls protegits, avança dia a dia per a goig dels sabadellencs, que durant dècades ho havien somiat.