Pont de la Salut

Va ser inaugurat a finals de gener de 1864, cinc mesos després d’una altra inauguració, la de l’actual cementiri. Té set ulls, una alçada de 17,5 metres i una llargada de 132 m.

Les obres de construcció van durar dos anys i van ser força accidentades. En començar-les una riuada s’endugué les pedres preparades i va tapar els clots dels fonaments. Un segon aiguat s’emportà tres pilars i les bastides. En construir la darrera arcada dos fusters que feien els cindris van caure i moriren. Quan estigué enllestit s’hi col·locaren unes plaques de marbre. Dues amb els escuts de la “provincia” i de Sabadell i les altres amb la inscripció: “Año 1864. Construido durante el reinado de Dª Isabel II, a quien lo dedica la Diputación provincial”. Durant la revolució de 1868 van ser destruïdes. L’any 1953 es va eixamplar el pont, fent un voladís a dalt, i va quedar amb l’amplada actual.

Sabadell deu la construcció del pont de la Salut a la iniciativa i tenacitat de l’advocat i diputat provincial Feliu Vilarrúbies i Busquets, el qual té dedicat un carrer a la ciutat. També tenia una torre-casa de pagès, al capdavall de les escales que estalvien de fer el famós revolt de Can Tunis, on s’ha construït la Llar de la Pau Mare Teresa de Calcuta, de les Missioneres de la Caritat, Germanes Mare Teresa de Calcuta (vegeu Cal Vilarrúbies).

Posteriorment a la construcció del pont, el camí de Sentmenat i Caldes es transformà en carretera.