Can Moragues

Es troba situada a l'extrem nord d'un gran pla carener dalt la riba esquerra del torrent de Colobrers, al dret de la Torre del Turull, de la qual depèn. Corresponia a l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, però d'ençà del 1904 pertany al terme municipal de Sabadell. Dista molts pocs metres de la fita termenera d'aquest terme amb el de Castellar del Vallès.

L'any 1981 la va llogar Diego Fenoy. De llavors ençà s'hi van anat construint, a banda i banda de la masia, diversos hangars que aixoplugaven avionets ultralleugers, que feien servir l'extens camp que hi ha al davant de la casa com a pista d'aterratge. També es van acabar les obres de consolidació de la façana i les de condicionament de l'interior. El 2 d'abril del 1995 Fenoy va morir en un accident aeri. Tanmateix, les activitats aeronàutiques continuaren uns quants anys més.

Durant els anys 2002-2003 l’alcalde de Sabadell Manuel Bustos va fer una intensa campanya propagandística per ubicar en aquests espais el trasllat del zoo de Barcelona. La plataforma ciutadana No al Zoo, en què hi havia la UES i l'Adenc, s'hi oposà amb força.

Actualment als extensos camps de Can Moragues hi ha una plantació amb més de 55.000 oliveres arbequines.

Andreu Castells ens diu que l'heretat de Can Moragues “era extensíssima i estava enclavada entre els termes de Sant Vicenç de Jonqueres, Sant Julià d'Altura i Castellar del Vallès”, ja que comprenia les hisendes de Can Garriga, de Ca n'Oriac i del mas Bruguera, a més de la pròpia casa. També ens diu: “La masia –que és orientada a migdia– és de dos vessants que donen aigües a les façanes laterals, amb un ample ràfec de cinc fileres de rajoles i teules, dues finestres Renaixement i dues portes adovellades. És construïda, en bona part, amb tàpia encofrada amb tapieres d'1,62 metres de base per 0,90 metres d'alçada”.

Sembla que el nom de Can Moragues apareix a mitjan segle XV, però la masia ja existia força abans amb el nom de mas Vilanova.

La pista que passa pel costat de la masia baixa cap al torrent de Colobrers i mena a la font de Can Moragues i al forn de calç de Can Moragues.