Glossari

m: Indret on s’ajunten dos rius o torrents i se’n barregen les aigües. / El fet d’aiguabarrejar-se.

f: Bosc d’àlbers, arbre caducifoli de la família de les salicàcies, força alt, d’escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques i de fulles blanques i peludes de sota.

m: Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.

m: Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissura de la roca.

m: En un molí hidràulic, és la biga o eix disposat horitzontalment que és mogut per una roda vertical impulsada per l’aigua. L’eix, generalment de fusta, té unes peces incorporades perpendicularment que fan de palanca o alçaprem i, a cada volta de l’eix, alcen les masses de batanar draps, trinxar i afinar pasta de paper o bé els martinets, en les fargues de ferro o aram.

f: Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en el mateix pla d’una construcció amb finalitat decorativa. Normalment es trobava als absis de les esglésies. És una influència de la decoració característica del romànic de la Llombardia.

m: Post o porta de fusta o de ferro que es fa servir per aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la. És sinònim de comporta.

m: Molí draper, destinat a rentar i aprestar els teixits. / Nom de diferents mecanismes i màquines usats en la filatura i en el tissatge, generalment consistents en uns jocs de masses, que serveix per picar els draps teixits.

m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Local. Categoria de protecció patrimonial per a béns que tenen interès cultural, històric, arquitectònic o local, però que no arriben a la rellevància pròpia d’un BCIN. En els municipis de més de 5.000 habitants, la declaració correspon al ple de l’ajuntament; en els de menys de 5.000 habitants, al consell comarcal. Els BCIL s’inscriuen al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Nacional. Categoria de màxima protecció legal del patrimoni cultural català. S’aplica als béns més rellevants, mobles o immobles, i la declaració correspon al Govern de la Generalitat. En el cas dels béns immobles, pot incloure monuments, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones arqueològiques, zones paleontològiques o zones d’interès etnològic.

f: Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa sencera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.

m: Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en altres béns en contreure matrimoni o en morir els pares.

m: Edat de la prehistòria compresa entre els anys 2700 i 2200 aC, segons l'àrea geogràfica, posterior al neolític i anterior a l'edat del bronze, caracteritzada per l'inici de la metal·lúrgia i l'ús del coure. També se n’ha dit eneolític.

m: Planta fibrosa de la qual s’extreu la fibra tèxtil homònima, que serveix especialment per teixir i per fer cordes, cordills, etc. Se’n cultiva al Vallès des de ben antic, i s’ha fossilitzat en el cognom i topònim Canyameres.

m: Lloc on es llencen o s’enterren les bèsties mortes. Ha donat lloc a les expressions anar o anar-se’n al canyet (morir-se) i a engegar al canyet (engegar a fer punyetes). 

m: Estança semisoterrada d’un molí hidràulic on hi ha els rodets horitzontals que, moguts per l’impuls de l’aigua, fan girar les moles situades en un recinte superior i aïllat de l’aigua. Generalment és construïda amb coberta de carreus disposats en volta de canó. 

m: Pedra tallada ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció de murs, pilars, etc.

m: Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, que havien de satisfer els qui usaven uns béns propietat d’altri.

m: Espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d’una muntanya.

f: Roca a flor de terra que forma un clap nu de vegetació. En el paisatge, una codina sol aparèixer com una superfície rocosa plana o lleugerament inclinada, sovint visible enmig del sòl o de la vegetació.

m: Caminoi, senderó, viarany.

f: Pendent d’un terreny, pla inclinat. És el terme popular per referir-se als talussos d’un riu.

m: Pendent o vessant inclinat d’un terreny, especialment en una muntanya, un marge o una carena. També es pot aplicar adjectivament a un camí o una pujada que fan costa.

f: Tipus de coberta d’un edifici, el perfil de la qual té forma de dents de serra, formada per la successió d’aiguavessos d’inclinacions diferents, un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seva amplada i està sensiblement orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.

f: Font, aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície.

m: Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura.

f: Element constructiu format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga mestra.

m: Roca o tros de terreny vertical o molt inclinat.

m: Petita obertura practicada en una mina, a manera de pou de ventilació. 

m: Fil resultant de la fibra de llana que ha estat pentinada abans de la filatura. / Teixit d’estam.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit. Donec ac tellus maximus, eleifend sapien eu, interdum urna. 

f: Fàbrica on té lloc el procés de fabricació del fil a partir de fibres naturals, animals o sintètiques.

f: Àpat que es fa al peu d’una font.

adj: Esclatant de verdor, d’ufana, aplicat a un paratge amb prou humitat per estar ple de vegetació tendra. / Persona alegre i amable.

m: Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s’hi pugui passar per travessar a peu a l’altra riba. L’expressió passar a gual significa travessar un riu sense necessitat d’un pont.

f: Llit d’un riu o d’un torrent.

m: Fang.

f: En un molí draper, paperer o farga, cadascuna de les peces en forma de maça o martell, generalment de fusta, que són accionades per l’arbre de lleves en un moviment continu per picar damunt els materials que es vol transformar: draps, pasta de paper o objectes metàl·lics.

f: Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües. / Conducció subterrània d’aigua potable, des de la captació fins a la font o bassa.

f: Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola alta, corredora o sobirana) es fa rodar damunt l’altra, que és fixa (mola sotana o jussana).

m: Màquina de moldre gra o altres matèries. Hi ha diferents tipus de molí segons l’energia que fan servir: el d’aigua, el de foc (mogut per vapor) i el de sang (mogut per tracció animal). I també segons la matèria que molen: el molí fariner o blader, el d’oli, el paperer i el draper. / Edifici on hi ha un molí.

f: Cementiri, sobretot referit a les èpoques prehistòrica, antiga i medieval.

m: Lloc on, aprofitant la força hidràulica, funcionen un o més batans de maça. / Batà draper. / Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, al molí draper, per tal de donar-los consistència.

m: Alt càrrec de l’administració de justícia a la Catalunya de l’Antic Règim. / Magistrat de la Reial Audiència revestit d’autoritat per “oir” l’exposició de fets judicials i dictaminar.

m: Càrrec o dignitat en una comunitat eclesiàstica, d’autoritat inferior a l’abat, que tenia com a missió administrar els béns temporals de la comunitat.

f: Béns dispersos que els monestirs o les catedrals tenien en zones molt diverses, gràcies a donacions, compres o permutes. Per administrar-los podien instituir una pabordia, dirigida per un paborde, que tenia rang dependent de l’abadia o casa mare. A Sabadell, al llarg de l’edat mitjana hi hagué una pabordia del monestir de Santa Maria de l’Estany a l’església de Sant Salvador (actualment, Sant Fèlix). 

m: Persona que es dedica a preparar la llana per ser teixida, és a dir, a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.

f: Pont petit i estret, construït de manera provisional o definitiva, sobre una riera, un torrent, una via fèrria, etc.

f: Palanca, pedres convenientment col·locades, etc., per poder passar un torrent, un rierol, etc.

m: Escarpament rocallós de pendent bastant fort.

f: Qualsevol dels grans apartaments en què es divideix una fàbrica. / Durant l’edat mitjana, petit feu d’una extensió menor que una castellania, amb senyor propi i població generalment disseminada.

f: Mesura de capacitat per al gra, equivalent a 70 litres, aproximadament. És pròpia del Principat i les Illes.

f: Contracte d’establiment emfitèutic pel qual un senyor o magnat cedia un tros de terra a un pagès per conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.

f: Paret que es fa a través d’un riu, d’un canal, etc., per alçar el nivell de l’aigua i derivar-la fora del seu llit cap a un molí, un rec, etc.

m: En un molí hidràulic, roda disposada horitzontalment dins el carcavà, proveïda de pales i reforçada amb cèrcols de ferro. La pressió de l’aigua el fa girar i consegüentment, com una sola peça, també giren l’arbre o eix vertical i la mola volandera.

f: Estança i instruments per fer sabó.

m: Camí estret per a vianants.

f: Canal que condueix part de l’aigua d’un riu o una font fins a una zona d’horta, un molí o una fàbrica.

m: Nom amb què es coneixien els diferents torrents a la vall del Ripoll. Per exemple el sot d’en Crous, el sot Fondo, el sot del Llop..

[-ussos] m: Inclinació del parament d’un mur, d’un tallat del terreny, d’un terraplè, etc. El terme més popular és costa.

f: Faixa de terreny pla que forma esglaó al llarg de la vora d’un riu, en un vessant de muntanya, originada per l’erosió (vegeu l’itinerari 1).

f: Precipici, pendent vertical o molt rost.

m: Acció i efecte de tenyir. / Color amb què es tenyeix. / Obrador del tintorer; per extensió, s’aplica a la fàbrica on es tenyeix.

m: Operació de teixir.

f: Torre petita que serveix ordinàriament de mirador.

f: Substància calcària, amb aspecte de pedra porosa, resultat de la dissolució i descomposició del carbonat de calç (vegeu l’itinerari 3).

m: El qui tenia per ofici transportar mercaderies.

m: Bagant.

m: Lloc destinat a la fabricació de l’oli. / Molí d’oli.

m: Arbre de la família de les oleàcies, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l’olivera. Un ullastre empeltat dóna lloc a una olivera; per tant, es considera sovint com una olivera borda. 

m: Fàbrica de teixits que tenia el vapor com a font d’energia.

f: Bosc de verns, arbres de ribera, de fulla caduca. / Per extensió, arbreda gemada.

m: Camí estret per a vianants, sendera.

adj: Brut, deixat. Apareix a la Tirallonga dels monosíl·labs del sabadellenc Pere Quart. Usat només a la vall del Ripoll.

(amb e oberta) f: Femta humana que es dipositava als pous morts i que s’aprofitava per adobar camps i horts. Usat només a la vall del Ripoll –Sant Llorenç Savall, Castellar del Vallès, Sabadell– i pobles de l’entorn, com ara Sentmenat i Palau-solità.