Can Garriga
Aquesta casa de pagès, situada al marge esquerre del torrent de Colobrers molt poc abans del seu aiguabarreig amb el riu Ripoll, és del segle passat. Va pertànyer a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres i al municipi de Sant Pere de Terrassa fins al 1904, quan passà a formar part del terme de Sabadell.
Té un cos allargat amb planta i pis cobert per una teulada a dues vessants que donen aigua a les façanes. A la part de llevant hi ha adossat un cos aparentment més antic que s’especula que havia estat un molí fariner. És habitada encara avui per masovers, els quals conreen dues zones d’horta força grans situades al darrere i al davant de la casa. El molí i l’horta s’alimentaven de les aigües del torrent de Colobrers, on encara avui es poden observar diverses captacions d’aigua a l’indret de la font de la Tosca, una mina i un senzill aqüeducte.
El nom prové de la persona que hi estava establerta, Ramon Garriga Vidal, moliner de Jonqueres, oriünd de Barcelona. Els documents ens diuen que l’any 1855 aquí hi havia un molí fariner i llaner amb una roda de 3,70 metres de diàmetre.
En aquest territori hi havia existit, d’antic, la casa i el molí de Baiona, documentats ja al segle XIV, dels quals es perd la pista a principis dels anys 1700. Terres i pertinences havien estat propietat de diversos masos del rodal, entre els quals destaca el de Ca n’Oriac, que també posseïa, a l’altra riba del Ripoll, el famós molí de l’Oriac on es construí la indústria Casanovas, TAECASA.
