Sant Vicenç de Jonqueres

El primer document on s'esmenta Jonqueres és del segle X (any 973). El 1017 apareix com a parròquia i abraçava els actuals barris de la Creu Alta, Hostafrancs, Can Feu, Can Rull, la Concòrdia, Torreguitart, Can Puiggener, el Torrent del Capellà, gran part de l’actual parròquia de la Puríssima i les masies de Can Garriga, Can Moragues, Can Vilar, Togores, la Torre del Canonge, Can Manent i Can Domènec. Sempre gràcies als documents, se sap també que l'any 1214 s'hi van instal·lar unes monges benetes que posteriorment es passaren a l'orde de la Fe i encara més posteriorment a la de Santiago. Entre l'any 1269 i el 1298 el monestir es traslladà als afores de Barcelona, on va donar nom al monestir i carrer de Jonqueres. L'església quedà una altra vegada únicament com a parròquia. Des del punt de vista religiós depenia del bisbat de Barcelona, però civilment, de Terrassa. L’any 1562 el terme de Terrassa es dividí i Jonqueres passà a ser una de les set parròquies de la Universitat Forana de Sant Pere Terrassa. El 1852 la parròquia perdé part del terme (fins a l’actual ronda de Zamenhof), que passà a ser de Sabadell.

L’any 1889 es varen vendre les terres de conreu i la rectoria vella. Amb els diners obtinguts es construí una nova església a la Creu Alta, on es traslladà el rector, totes les pertinences del temple i la parròquia. Les restes òssies del cementiri es traslladaren al de Sabadell l’any 1944. El 1970 es construí una gran fàbrica tèxtil entre l’església i la carretera de Castellar en terres de Can Salvi, la qual cosa va fer que l’entorn de Jonqueres perdés part el seu encant. Aquest mateix any van marxar-ne els masovers.

Com a conseqüència de l’abandonament i del pillatge, l’edifici es degradà de tal manera que quedà totalment sense teulada i amb algunes parets enrunades. L’any 1982 es rehabilità, es degradà de nou i després d’una nova rehabilitació l’any 1993 es condicionà de nou l’edifici i quedà dividit en tres àmbits: l’església pròpiament dita (on s’instal·là el Servei General d’Informació de Muntanya), la part alta de la rectoria com a habitatge per als masovers i els baixos de la masoveria on té el taller una artesana de la restauració de mobles.

L'església de Sant Vicenç ha sofert, com tantes d'altres en el transcurs del temps, importants transformacions que n'han modificat sensiblement l'estructura. La nau és coberta actualment per una estructura metàl·lica i teula àrab, com a resultat de l'última restauració.

De l'edifici originari en queda el mur de ponent, que suporta un campanar de paret de dos ulls, i el de tramuntana (nord).

Les diverses etapes de construcció podrien ser les següents. La primera i més antiga, del segle X o principi de l'XI, que es correspon amb el mur de ponent i el de tramuntana. De finals del segle XIII i segle XIV, el mur de migdia, que donà més amplada a la nau. Del segle XVI, l'ampliació pel costat de llevant. I del XVII l’adossament de la rectoria.