Togores

L’ermita de Togores és situada en una plana, embellida per fermes alzines. S’hi venera, la Mare de Déu de Togores des del segle XVII. S’especula que fou edificada, sobre unes restes d’època romana, ja que el nom es creu que deriva del llatí. Popularment se l’anomena Tuores. El nom de Togores ja el trobem esmentat en documents de l'any 986 i el llinatge des del 1159. En diversos documents apareix com a Togores Sobiranes, en contraposició a Togores Jussanes (vegeu Torre del Canonge, on parlem de la família Togores i de l’Alou de Togores).

El segle XV fou estatge de monges o del que a l’època anomenaven “donades” (ofertes o donades a Déu), persones que, sense pertànyer a cap orde regular, es retiraven del món a fer vida ermitana. Depenien del monestir de Sant Llorenç del Munt.

Una arcada força antiga uneix l'ermita amb el mas de Togores. L’entrada antiga de la casa per aquest costat és amb porta adovellada. D’aquesta casa, que ja existia al segle XIV se n’havia dit el Mas Gras i posteriorment Can Pagès, perquè la posseïren diverses generacions que portaven aquest cognom. A principis d’aquest segle varen construir una nova casa prop del pont de la carretera de Castellar, la qual es va convertir en Can Pagès, mentre aquesta quedà com a casa de Togores. Últimament ha canviat de propietaris, els quals l’han ampliada considerablement, han construït una nova façana que mira a migdia i així s’ha transformat en una masia d’aparença antiga que fa força patxoca.

S'hi celebra un aplec cada any, el darrer cap de setmana del mes de maig, organitzat per l’Acadèmia Catòlica.

L’excursionista Joan Montllor ens diu: “Tan popular ha estat i és la capella de Togores, que sovint sortia en les nostres converses familiars o amicals la invocació de ‘Valgue'ns Sant Nin i Sant Non i la Mare de Déu de Togores’" (els dos sants que flanquegen la Verge de Togores són Senén i Abdó, popularment Nin i Non). Aquests dos sants perses, patrons d’Arles, al Vallespir, i d’Inca, a Mallorca, es veneren també a la parròquia de Sant Pere de Terrassa. No és estrany, per tant, que els trobem també a Togores, ja que va pertànyer a Terrassa, fins a l’any 1904, que passà a Sabadell. Disposem de fotografies del retaule d’estil renaixement que hi havia abans de la guerra de 1936 quan el cremaren, i de les pintures, també dels sants, obra de Maurí Espadaler (1953). Durant la reforma de 1986, es va repicar la paret interior de l’absis i s’hi va deixar, únicament, la imatge de la Mare de Déu de Togores. Tanmateix, per l’Aplec del 2004 s’hi tornaren a col·locar dues pintures, obra de Josep Rigau, amb les imatges de sant Nin i sant Non que avui flanquegen la de la Mare de Déu.

Joan Montllor també ens diu que la Mare de Déu de Togores, que pertany a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, “els seus feligresos l’han tinguda en tot temps per advocada, i a Ella han implorat especialment sort en el servei militar i en la guerra”. També ha estat visitada en romeria i treta en processó en èpoques d’extrema sequera en súplica per la pluja desitjada.

Encara cal afegir que en un bosc de Togores s’hi va trobar, l’any 1610, una imatge de la Verge que un cop traslladada a Sabadell és convertí en la Verge de Gràcia, a la qual encara avui devem el nom d’un carrer molt cèntric.

Localització
  • El nom de Togores ja es troba esmentat en documents de l'any 986 (2015)
    Autor: F Macià
  • A l'ermita s'hi venera la Mare de Déu de Togores i els sants Senén i Abdó, popularment coneguts per sant Nin i sant Non (2019)
    Autor: F Macià
  • El popular Aplec de Togores se celebra el darrer cap de setmana de maig (2019)
    Autor: F Macià
  • Imatge de la Mare de Déu de Togores, amb les pintures de sant Nin i sant Non (2019)
    Autor: Ricard Buxó
  • Ermita i masia de Togores, abans del 1936
    Autor: Arxiu Fotogràfic de la UES (Maria Segura)
"Togores". Vídeo de Lluís Fernàndez (8 agost 2019)
Comparteix: