Torre del Canonge (r)

El que avui és una masia en ruïnes té una llarga i apassionant història. Els primers documents es remunten a l’any 967. La casa que hi havia aquí, en època medieval, no era però, ni de bon tros, com la veiem avui. Ens l’hem d’imaginar com una casa forta, potser amb una ferma torre de defensa, encara que donant una ullada a les ruïnes no se’n veuen les traces.

Era la residència dels senyors de Togores, propietaris del territori anomenat Quadra de Togores. No en sabem ben bé els termes, però comprenia, això sí, l’actual hisenda de la Torre del Canonge, el Mas Manent, Can Domènec (antigament Can Canyameres de Jonqueres, que no s’ha de confondre amb l’ancestral masia de Sentmenat, segons l’historiador Esteve Canyameres). És a dir que limitava amb els termes de Sentmenat, Castellar, el riu Ripoll i el del castell d’Arraona (que més tard serà el terme de Sabadell). De fet, una quadra era un petit feu d’una extensió menor que una castellania, amb senyor propi i població generalment disseminada. Segons els historiadors locals no comprenia, sorprenentment, ni la casa ni l’ermita que coneixem per Togores, ja que hi ha documents en què es distingeix Togores Sobiranes (de sobre o de dalt) de Togores Jussanes (de sota o de baix), que corresponen a la Torre de què parlem. Creiem, però, que el més lògic és pensar que en un principi abraçava els dos territoris i que per alguna circumstància que no sabem es dividí.

Els Togores foren una família important; documents de 1370 fan esment de Guillem de Togores, un cavaller d’armes de Mallorca. Encara avui trobem a les Illes, i escampats en altres llocs, el cognom Togores, que procedeix d’aquí. Els Togores foren uns dels tres senyors de Sabadell. L’any 1410 va morir Joan de Togores, carregat de deutes, i la hisenda passà als seus creditors (a l’interior de l’església del monestir de Sant Cugat del Vallès hi ha un sarcòfag del segle XV dels Togores).

L’any 1740 l’adquirí Francesc Barata i Montanyà, canonge de la Seu barcelonina, fill de la Barata de Matadepera. Hi va fer importants obres, i va construir la capelleta del davant, dedicada al Sant Crist i a la Verge dels Dolors. Des d’aquest moment l’edifici passà a anomenar-se Torre del Canonge Barata, fins avui. L’any 1854 s’hi varen fer, novament importants obres, segons podem veure en les pedres de la llinda de la porta principal (vegeu Togores).

La Torre del Canonge va pertànyer sempre a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres i, per tant, al terme de Terrassa fins a l’any 1904, que va passar a engruixir el terme de Sabadell.

Observant les ruïnes de la casa es pot veure un gran casal amb planta i dos pisos, amb un cup quadrat de vi adossat al cos esquerre i, a la dreta, un gran celler, amb el que havien estat unes arcades de pedra tosca, probablement medievals, robades els anys 80, dos cups circulars de vi i un forn. Adossada a la part davantera del celler hi ha unes altres estances, algunes amb parets de tàpia.