Can Barra
D'aquesta masia de Sant Quirze en sabem ben poca cosa. Pels seus entorns s'hi han trobat restes de ceràmica d'època romana, cosa que fa pensar en un probable establiment existent en aquesta època tan reculada. Segons un estudi inèdit, hi ha documents que acrediten la seva existència, amb aquest nom, des de 1667. Desconeixem si abans ja existia amb un altre nom, que no hem estat capaços de relacionar, o si es construí al segle XVII.
És una casa gran, probablement molt modificada i reformada el 1888; aquesta és la data que trobem a la reixa de ferro del portal del clos de la casa. Té teulada a dues vessants i és orientada al sud-est. La distribució interior es correspon amb la de la majoria de masies vallesanes. A l'ala esquerra dels baixos hi ha la cuina, dividida en dos àmbits; en el més proper a la porta hi ha les piques i la taula. El sobre d'aquesta taula, quan es plega, fa de respatller del banc escó del segon àmbit, on hi ha el foc a terra central. A la paret frontal hi ha el forn i el cendrer. La campana agafa tot el recambró.
Al costat de la masia hi ha un gran edifici quadrangular que correspon a la torre dels senyors, construïda, també probablement, el 1888. Havia estat propietat d'un Gorina de Sabadell (el Butllofa). En un rètol s'hi llegia "Villa Antònia". Durant la guerra civil va ser confiscada i utilitzada com a escola. Dins el clos hi ha, tant al davant com al darrere, uns bons horts amb la corresponent bassa per a regar-los. La finca és molt rica en aigua, no oblidem que a l'angle de tramuntana de la masia, abocada ja al torrent, hi ha la font de Can Barra.
La propietat actual correspon a la promotora de Sant Quirze Parc, Núñez i Navarro, i a l'Ajuntament de Sant Quirze. Fins a finals del segle XX era habitada per Josep Espín i família i la torre servia de magatzem a l'Ajuntament.
