Can Vilar
Masia situada al mig del bosc, prop de l’ermita i casa de Togores. Té una estructura quadrada que fa pensar que havia tingut una torre de defensa. Diversos cossos formen el conjunt de la masia, els quals estan closos per un mur de tancament amb dos portals d’obra, un dels quals té un porxo sostingut per columnes rodones.
És una de les masies més grans del nostre terme. El cos principal té teulada a dues vessants i porta adovellada, com la majoria de les pairalies vallesanes. Té planta baixa, pis i golfes. Cal destacar unes finestres renaixentistes i una de barroca, com també dos rellotges de sol. És habitada per masovers que viuen dels productes que produeix l’horta de la hisenda, els quals venen directament al mercat de Sabadell. L’interior és ben parat. Unes rajoles del segle XVI decoren una part de la sala. Té també una gruta subterrània amb saleta final circular amb banc i fornícules.
Tenia extenses vinyes i es distingí per la qualitat dels seus vins fins que a finals del segle passat la fil·loxera ho arrasà tot (la fil·loxera és un insecte que produeix una malura als ceps, que els mata). Les vinyes foren substituïdes per pins i gràcies a això tenim avui una important i espessa pineda.
S’ha especulat que Can Vilar podria ser el casal central de Togores Sobiranes (vegeu Togores i Torre del Canonge) i també que el nom de Vilar procediria del llatí vil·la (casa de pagès de l’època romana), la qual cosa és desmentida categòricament per l’historiador Ferran Canyameres, que ha estudiat la genealogia i assegura que els Vilar provenen de Sentmenat. També és evident que s’han trobat fragments de terrissa d’època romana en un camp molt proper a la casa.
