Molí d'en Fontanet

És situat a sota de la Cobertera, la qual havia estat un torrent que en aquest indret era força feréstec i poblat d’un bosc espès, que s’estenia per les costes del riu avall. Més arran d’aigua hi havia hagut una atapeïda albereda. L’edifici d’aquest molí queda mig amagat darrere d’una gran nau, però es reconeix per la forma allargassada i per la teulada antiga a dues vessants. Actualment és abandonat.

Durant molts segles l’aigua que el feia funcionar procedia del rec que neix a la resclosa del davant del molí de l’Amat i que en el transcurs del recorregut servia per a regar les hortes de Can Puiggener, de la Garriga (Castelló) i l’horta Vella. Aquest rec se’l coneix també per Sèquia Monar i és el mateix que donava força al molí d’en Torrella i al molí Xic. Això pel que fa a aigües amunt. Aigües avall, en algunes èpoques continuava cap al molí de les Tres Creus i el molí de Sant Oleguer.

És el primer molí de Sabadell que trobem documentat com a molí draper (segle XIV). A partir de 1559 ja apareix com a fariner i, posteriorment, s’hi feien les dues funcions alhora. Andreu Castells ens diu: "per les moles que hi hem trobat, en un temps també fou trull d'oli". El 1875 hi havia una màquina de vapor.

Al llarg de la història se l’ha conegut amb diferents noms: molí de Via, molí d’en Pere d’Om, molí Cremat i molí d’en Nuell. El nom de Fontanet apareix el 1660.