Séquia Monar

Séquia Monar, séquia molinera o rec dels Molins són els noms que s’han fet servir al país per denominar els canals artificials que serveixen per conduir aigua d’un riu amb la finalitat de fer moure les rodes dels molins. El nom de monar ve del català antic moner, és a dir, moliner, derivat del llatí molinarium.

A Sabadell anomenem específicament Séquia Monar la que pren l’aigua a la resclosa del molí de l’Amat, sota el pla de Can Puiggener, i acaba al molí d’en Fontanet, a sota la Cobertera. Els molins que feia moure aquesta séquia eren el molí d’en Torrella, el molí Xic i el molí d’en Fontanet. Alhora servia per a regar les hortes del Fruiterar, a Can Puiggener, i la gran horta Vella de la ciutat.

Amb la transformació dels molins en fàbriques i la creació de noves indústries de les anomenades del ram de l’aigua, aprofitaren també l’aigua de la séquia Monar: cal Castelló, els tints Alavedra, Ca la Daniela i el Vapor dels Nois Boixons. Amb la desaparició de les fàbriques, la séquia ha quedat en mans dels pagesos, que estan organitzats en dues comunitats d'hortolans veïns, la del Fruiterar i la de l’Horta Vella, que vetllen pel subministrament de l’aigua.

La séquia Monar de Sabadell (n’hi ha una altra de famosa per dins la ciutat de Girona) és remunta a l’edat mitjana, si bé s’ha modificat infinitat de vegades. Aproximadament una tercera part del recorregut passa per sota terra, a través d’una mina d’uns 60 cm d’amplada i 2 m d’alçada, just en el tram que va del Fruiterar al molí d’en Torrella, és a dir, per sota dels terrenys del Consorci Hospitalari del Parc Taulí. L’abril del 2023, a l’inici del traçat de la séquia s’hi va instal·lar un cabalímetre que en regula el cabal d’aigua i permet fer-ne una lectura en directe des de l’Agència Catalana de l’Aigua. La séquia Monar forma part de l’inventari de béns municipals protegits i està declarada Bé cultural d’interès local (BCIL).