Can Viloca

Masia de la parròquia de Santa Maria de Barberà que, com s’esdevé amb la masia de Ca n’Oriac, sobreviu amagada dins d’una illa de cases urbanes, formada pels carrers de París, Ramon Berenguer i Can Viloca, del terme municipal de Sabadell. Fins a l’any 1954 pertanyia al terme de Barberà.

És una masia de planta i pis, de tres cossos, que va ser ampliada pels dos costats. Perpendicular a la façana hi ha el carener d’on parteixen els dos vessants de la teulada. És un edifici sense fonaments, amb la part més baixa de pedra i la resta de les parets de fang o tàpia. Es creu que es tracta d’un edifici bastit entre els segles XVI o XVII; però se sap que l’any 1034 al mateix lloc hi havia hagut una casa anomenada Sala o Sassala, i que el 1553 el propietari era un tal Bartomeu Barber i en deien mas Barber i encara després, mas Roges. Se’n va començar a dir Can Viloca quan la va adquirir Aleix Vila i Viloca. Era l’any 1870.

A Can Viloca encara hi podeu anar a comprar vi. Abans el feien amb els raïms que collien de les vinyes que hi havia a l’entorn. Avui el compren i el revenen. Ara bé, el que més ha fet enraonar d’aquesta casa als estudiosos és la curiosa finestra amb dos arquets de sobre del portal, a la qual falta la columneta central. S’ha dit que podia ser romànica, gòtica... vés a saber!