Molí de l'Amat

El molí de l'Amat és a la riba esquerra del riu Ripoll, entre les masies de Can Puiggener i de la Torre del Canonge de l'actual terme de Sabadell. Amb anterioritat a l'any 1904 pertanyia al terme municipal de Sant Pere de Terrassa.

Al mateix indret on hi ha el molí de l'Amat hi ha hagut diversos edificis moliners, al llarg dels 600 últims anys, pel cap baix. Se sap, gràcies a la documentació que han recopilat diversos historiadors sabadellencs, que l'any 1501 hi havia un molí fariner derruït i deshabitat, que anomenaven el molí del Mas Carbó, el qual depenia del monestir de Sant Llorenç del Munt. Aquest molí el va arrendar un tal Samsó. Amb el temps va passar a dir-se molí d’en Samsó. L'any 1648 els Samsó s’emparenten amb els Amat i trenta anys més tard ja el trobem com a molí de l’Amat, nom que ha perdurat fins avui.

El 1878 els germans Fontanet i Casalí el van convertir en molí paperer; primer fabricaren paper d'estrassa i després cartró fins al 1947. Així, doncs, a més de ser molí fariner i de draps ha estat paperer i encara, posteriorment, assortiment tèxtil. L'any 1915 va patir un incendi i durant els anys 1975 i 1976 es van construir les naus actuals i es van enderrocar les antigues.

La resclosa que recollia l'aigua que feia moure el molí era situada poc més avall de l’aiguabarreig del torrent de Colobrers amb el Ripoll. Encara avui es poden veure, a la riba esquerra del Ripoll, poc més avall de Jonqueres, les restes dels potents murs de la sèquia que conduïa l'aigua al molí. A la part nord-occidental de l'edifici hi havia hagut una font, la font del Cartró.