La Cobertera

Antic i feréstec barranc a la dreta del riu Ripoll, al barri de Covadonga, on durant dècades s'hi van anar abocant terres i runes, de manera que es va anar empetitint fins a quedar reduït a una simple riba rosta i molt embardissada, encaixada entre el campanar neoromànic de l'església de Sant Salvador, al nord, i al sud un gran edifici abandonat i sinistre: la foneria Magrinyà. Al capdamunt avui dia hi ha l'esplanada de la plaça de Sant Salvador. Consta que l'any 1941 es demanava que ja no s’hi aboqués res més.

Fins a principis del segle XX es podia baixar al riu Ripoll pel camí de la Cobertera, un corriol que davallava fent esses des de la plaça de Sant Salvador fins molt a prop del molí d'en Fontanet, al capdavall de l'actualment anomenada Baixada de la Cobertera, un camí que tanmateix arrenca del passeig de la Revolució. Avui dia d'aquest corriol se n'ha perdut tot rastre.

A tocar de la Cobertera, l’any 1865 l’Ajuntament hi va instal·lar l’escorxador municipal, que s’hi va estar fins al 1987.

A la Cobertera hi havia una de les quatre grans àrees del riu Ripoll amb coves excavades als marges, coves que van ser habitades entre el 1940 i el 1958, aproximadament. A la part central del barranc no n’hi havien pogut excavar. Com que el terreny d’aquesta zona tenia un pendent fort, només hi havia un rengle de coves, a la part alta de la costa, amb un caminet que les comunicava. L’any 1946 el sector de la Cobertera allotjava unes 23 coves, mentre que l’any 1955 n’hi podia haver una seixantena. Majoritàriament hi vivien famílies immigrants que s’hi instal·laven provisionalment mentre estalviaven per comprar una casa o un terreny, en un moment de ràpid augment de la població. Avui només en queden dues en aquest indret.

Com a nom de lloc, la Cobertera apareix en documents des del 1425, per la qual cosa és un dels més antics de Sabadell i de més valor patrimonial. Es tracta d’un barranc mig reblert on ara hi ha la plaça de Sant Salvador. Havia estat un espai força inhòspit i deshabitat. Durant anys la morfologia del terreny va anar canviant perquè servia d’abocador i de canyet. Per aquest motiu hi devien anar molts carronyaires, de manera que és possible que la Corbatera, o lloc dels corbs, es trabuqués popularment en la Cobertera.

Marian Burguès l'any 1929 en parla així a "Sabadell del meu record": La Cobertera havia estat un barranc esfereïdor, amb grosses alzines al fons i unes barraques que hi havien fet els gitanos i bohemis sense aixopluc. Com que hi havia una gran capa d'arena i palets de quan, segles enrere, devia haver-hi el llit de rieres, no costava gaire endinsar-se i eixamplar, car sols gratant amb un bastó s'esmenussava el terreny. Tocant la terra de sembradura hi havia una capa d'un metre de pedra calcària o torterar que no deixava de protegir la d'arena i còdols arrodonits. A la Cobertera hi abocaven la major part d'aigües pluvials conduïdes fins allà per recs o canals secs que, eixint de la via del carril, travessaven els camps d'En Mateu de la Marca. El salt de l'aigua de la pluja motivà que s'enfondís i s'eixamplés aquell lloc.

La Cobertera es troba al capdavall de l'actual carrer de Bilbao, que parteix el carrer de Covadonga. Actualment ha perdut l'aspecte desagradable de quan ens referim en aquesta nota; la sotalada està netejada de farda de tota mena i, com més va, més es redueix, puix, de fa alguns anys, totes les desferres de construcció que es fan a la ciutat allà són abocades; actualment hi ha guanyats ben bé uns divuit o vint metres de ço que abans era estimbat.

 

Localització
  • El barranc de la Cobertera l'any 1987
    Autor: Lluís Fernàndez
  • El barranc i les coves de la Cobertera, amb el campanar de Sant Salvador (1961)
    Autor: Arxiu Fotogràfic de la UES (Joan Canudas)
Comparteix: