Castell d'Arraona (♱)

El castell d’Arraona era situat a l’extrem de l’esperó que forma el riu Tort en trobar-se amb el Ripoll, al nord del pont de la Salut. Des del castell es dominava a la perfecció un tram d’un camí importantíssim, successor de la via romana que unia Cadis i Roma.

Desconeixem les dimensions del castell, però sabem, gràcies a l’arqueologia i a la documentació, que tenia una torre de defensa quadrada, al cim del morral més extrem, a l’anomenat turó d’Arraona, i, com a mínim, un casal molt a prop. Entre aquests dos elements hi ha un vall o fossat d’11 m d’ample, 5 m de fondària i 31 m de llargària, visible des de força lluny.

Si ens miràvem la planta del pla del castell d’Arraona veuríem també que a uns 85 o 90 metres del vall en direcció a Sant Llorenç hi ha, a banda i banda del pla del castell, l’inici d’un segon vall, que mai s’acabà de construir. També perdura un minúscul pany de muralla, al sector més abrupte del turó, de difícil accés. No ens ha de fer estrany que hi hagi tan poques restes d’aquests edificis. Es creu que les pedres van ser utilitzades novament per a altres construccions.

A l’edat mitjana l’antic terme de Sabadell es coneixia com el territori del castell d’Arraona. Era un terme petit, amb cases de pagès disseminades, a banda i banda del riu, i una església parroquial, la de Sant Feliu d’Arraona (actualment Sant Nicolau). Posteriorment es formà un nucli de població al pla del marge dret del riu, que prengué el nom de Sabadell.

Van ser senyors d’Arraona, entre d’altres, els Òdena, els Montcada i els Pinós.

El castell apareix documentat per primera vegada l’any 1049, tot i que el terme d’Arraone s’esmenta ja a mitjan segle X. Era l’enclavament dels poders feudals delegats del comte de Barcelona en aquesta zona del Vallès. Els senyors d’Arraona tenien el domini sobre terres, béns i persones i van ser els promotors del mercat de Sabadell, que va esdevenir el nucli originari de la ciutat actual. A partir del segle XIV, el castell va formar part del patrimoni reial i progressivament va anar perdent importància davant la creixent vila de Sabadell. Al segle XVIII ja estava derruït i gairebé oblidat del tot.