Sant Nicolau

Si ens traslladem mil anys enrere trobarem que el poble de Sabadell encara no existeix. El terme, amb algunes variacions, se’l coneix per Castell d’Arraona i el componen una sèrie de masos dispersos, emplaçats a banda i banda del riu Ripoll. L’església parroquial és la de Sant Feliu d’Arraona, de la qual encara avui en queden restes: Sant Nicolau. A redós de l’església hi havia el cementiri, on s’ha trobat restes de persones enterrades des del segle IX fins al XIV.

Quan sorgeix el poblet de Sabadell, al pla que tots coneixem, amb el seu famós mercat i una esglesiola dedicada a sant Salvador se’ls fa dificultós haver de fer els cerimonials religiosos a la parròquia de Sant Feliu, situada a l’altra banda del riu, molt allunyada. És el 1373 quan decideixen traslladar la parròquia al pla i utilitzen l’esglesiola de Sant Salvador. Passa, per tant, a ser Sant Feliu, però no d’Arraona, sinó de Sabadell. Amb els segles s’ampliarà i es convertirà en Sant Feliu o Sant Fèlix. De fet, el canvi es produí després de fortes controvèrsies que duraren molts anys i el fet de canviar de patró (sant Salvador per sant Feliu) valgué als sabadellencs el sobrenom de "gitanos", encara que de fet no fou un canvi de nom, sinó el restabliment de l’originari.

Sant Nicolau és una construcció romànica de la qual es diu que només és part de l’antic edifici, que havia de ser més gran. És documentada del 1024. Durant els segles XV al XVIII tenia adossada una masia, coneguda amb el nom de Mas Isern posteriorment, Mas de Sant Nicolau. L’any 1927 la va comprar l’Ajuntament de Sabadell i en continua essent el propietari.

Sant Feliu d’Arraona tenia una capelleta dedicada a sant Nicolau. Amb els anys l’antiga església prengué el nom d’aquest sant.