Can Fadó Nou

El nom dóna a entendre que havia tingut una estreta relació amb Can Fadó, ara conegut per Can Fadó Vell. La seva situació, prop l’una de l’altra confirmaria que fou edificada en terres de Can Fadó Vell. El fet que se la designi amb l’adjectiu "nou" no vol pas dir que ho sigui, ja que sembla que va ser construïda abans del 1880.

És situada a la ribera de la riera de Canyameres o de Santiga. Correspon al terme municipal de Sabadell. És una de les masies situades “enllà l’aigua”, segons la denominació sabadellenca, per significar que era a l’altra banda de riu Ripoll.

L’edifici és quadrangular, construït amb obra cuita, amb teulada a quatre vessants i amb una torre al mig que sobresurt i que és coronada per un terradet. Podríem incloure-la, per tant, dins el tipus d’edificacions de finals de segle XIX, principis del XX, la majoria de les quals tenien les funcions de casa de pagès –perquè eren explotades per uns propietaris a través de masovers– i de segona residència, perquè així la feien servir els propietaris.

L’entorn de la masia és clos amb una tanca. Entre la casa i el clos hi ha un gran pati amb coberts i corrals de bestiar menut. A sobre de la llinda de la porta interior s’hi pot llegir, pintat amb blauet, mig esborrat, el nom de la masia i, en un costat del balcó del primer i únic pis, un rellotge de sol circular, completament esborrat.

En un costat de la casa hi ha un pou amb la teulada en forma de mig ou, d’aspecte curiós i antic, dels quals n’havíem vistos força al nostre rodal, però que han anat desapareixent per manca d’ús.