m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Local. Categoria de protecció patrimonial per a béns que tenen interès cultural, històric, arquitectònic o local, però que no arriben a la rellevància pròpia d’un BCIN. En els municipis de més de 5.000 habitants, la declaració correspon al ple de l’ajuntament; en els de menys de 5.000 habitants, al consell comarcal. Els BCIL s’inscriuen al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

m: Molí draper, destinat a rentar i aprestar els teixits. / Nom de diferents mecanismes i màquines usats en la filatura i en el tissatge, generalment consistents en uns jocs de masses, que serveix per picar els draps teixits.

m: Post o porta de fusta o de ferro que es fa servir per aturar l’aigua d’un rec i alçar el seu nivell o desviar-la. És sinònim de comporta.

f: Conjunt d’arcs iguals i contigus disposats en el mateix pla d’una construcció amb finalitat decorativa. Normalment es trobava als absis de les esglésies. És una influència de la decoració característica del romànic de la Llombardia.

m: Formació geològica en què s’emmagatzema i circula aigua subterrània tot aprofitant la porositat i la fissura de la roca.

m: En un molí hidràulic, és la biga o eix disposat horitzontalment que és mogut per una roda vertical impulsada per l’aigua. L’eix, generalment de fusta, té unes peces incorporades perpendicularment que fan de palanca o alçaprem i, a cada volta de l’eix, alcen les masses de batanar draps, trinxar i afinar pasta de paper o bé els martinets, en les fargues de ferro o aram.

m: Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.

f: Bosc d’àlbers, arbre caducifoli de la família de les salicàcies, força alt, d’escorça llisa i blanca, amb bandes transversals fosques i de fulles blanques i peludes de sota.

m: Indret on s’ajunten dos rius o torrents i se’n barregen les aigües. / El fet d’aiguabarrejar-se.