f: Béns dispersos que els monestirs o les catedrals tenien en zones molt diverses, gràcies a donacions, compres o permutes. Per administrar-los podien instituir una pabordia, dirigida per un paborde, que tenia rang dependent de l’abadia o casa mare. A Sabadell, al llarg de l’edat mitjana hi hagué una pabordia del monestir de Santa Maria de l’Estany a l’església de Sant Salvador (actualment, Sant Fèlix). 

m: Càrrec o dignitat en una comunitat eclesiàstica, d’autoritat inferior a l’abat, que tenia com a missió administrar els béns temporals de la comunitat.

m: Alt càrrec de l’administració de justícia a la Catalunya de l’Antic Règim. / Magistrat de la Reial Audiència revestit d’autoritat per “oir” l’exposició de fets judicials i dictaminar.

m: Lloc on, aprofitant la força hidràulica, funcionen un o més batans de maça. / Batà draper. / Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, al molí draper, per tal de donar-los consistència.

f: Cementiri, sobretot referit a les èpoques prehistòrica, antiga i medieval.

m: Màquina de moldre gra o altres matèries. Hi ha diferents tipus de molí segons l’energia que fan servir: el d’aigua, el de foc (mogut per vapor) i el de sang (mogut per tracció animal). I també segons la matèria que molen: el molí fariner o blader, el d’oli, el paperer i el draper. / Edifici on hi ha un molí.

f: Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola alta, corredora o sobirana) es fa rodar damunt l’altra, que és fixa (mola sotana o jussana).

f: Excavació subterrània feta per captar i conduir aigües. / Conducció subterrània d’aigua potable, des de la captació fins a la font o bassa.

f: En un molí draper, paperer o farga, cadascuna de les peces en forma de maça o martell, generalment de fusta, que són accionades per l’arbre de lleves en un moviment continu per picar damunt els materials que es vol transformar: draps, pasta de paper o objectes metàl·lics.

m: Fang.