Des de Campgràs, l'indret amb més dolines i avencs de tot el Parc Natural de Garraf, pujarem al cim de la Morella (594 m), el més alt del massís, un mirador excepcional del Delta del Llobregat, el Penedès i el Vallès.
itinerari per entendre l’origen del paisatge càrstic, les seves singulars formes de relleu i els peculiars fenòmens erosius superficials i subterranis de les roques calcàries.
Matinal a les entranyes de la serra de l’Obac, al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt. Des de la Casa Nova de l'Obac, a la Calcina i la cova i font del Solitari, escenaris de colpidores històries de supervivència. Acompanyats pels autors de la guia Rellinars a les teves mans, Marc Samper i Joan Soler.
Deixant enrere el bonic llogarret de Collsuspina, anirem trobant les tres magnífiques fagedes, sovint ignorades, del Moianès: la fageda del Giol, la de la Sauva Negra i la del Barnils. Es tracta de boscos d’una bellesa singular que, en una excursió inèdita, veurem unides en una sola caminada.
Un trio de fagedes inoblidables per a respirar la música del silenci i posar l’ànim a to. Acabarem l’excursió a Sant Quirze Safaja, un topònim que testimonia la presència de faigs també en aquest indret.
Entre la serra de Busa i la serra de Queralt descobrirem aquesta muntanya d’ombrívols boscos mixtos entre cingles encoberts. La serra dels Tossals, espai natural protegit, és una petita joia naturalística del Berguedà, plena de raconades entranyables, situada al terme municipal de Capolat. No us ho perdeu!
Podeu fer la inscripció per internet clicant aquí.
La confluència de tres grans rius, el Segre, el Cinca i l’Ebre rep el nom d'Aiguabarreig. Es tracta de la més gran unió fluvial i de més interès biològic de la península ibèrica.
A l’extrem NO de l’Aran, i després d’un salt en el temps, ens endinsarem en la mil·lenària fageda de Carlac. Els seus arbres de turmentades i sinuoses formes cobertes de molsa ens transportaran a un bosc encantat que amaga una antiga història d’amor.
L’endemà, sota l’esguard de les altes muntanyes de l’extrem SE, pujarem als estanys de Saboredo, uns profunds llacs glacials que es reparteixen entre dues comarques i que donen lloc al naixement de l’arriu Garona.
Els recursos d'aigua subterranis i la contaminació: com la hidrologia ens pot ajudar a millorar la qualitat de l'aigua.
Antoni Freixes Perich, és doctor en Ciències de la Terra, president de la Societat Catalana d’Hidrologia i Carst, coordinador de "Kras, hidrologia subterrània experimental".
En els últims anys sentim a parlar que ha d’haver un canvi en la producció i consum d’energia, però no ens podem quedar simplement en la producció d’energia renovable o en aquest cas, la fotovoltaica. S’ha de fer un pas més per a una transició energètica justa, un canvi de model energètic que, més enllà de ser renovable, sigui participatiu, democràtic i transparent.