f: Element constructiu format per un mínim de dues peces rígides i un tirant disposades en forma de triangle, la base del qual és formada pel tirant que serveix de biga mestra.

m: Raig d’aigua o d’un altre líquid que brolla amb força d’un orifici o obertura.

f: Font, aflorament d'aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d'una capa aqüífera amb aquesta superfície.

f: Tipus de coberta d’un edifici, el perfil de la qual té forma de dents de serra, formada per la successió d’aiguavessos d’inclinacions diferents, un dels quals, el més vertical, presenta finestres en tota la seva amplada i està sensiblement orientat al nord, per tal de rebre llum indirecta del sol.

m: Pendent o vessant inclinat d’un terreny, especialment en una muntanya, un marge o una carena. També es pot aplicar adjectivament a un camí o una pujada que fan costa.

f: Pendent d’un terreny, pla inclinat. És el terme popular per referir-se als talussos d’un riu.

m: Caminoi, senderó, viarany.

f: Roca a flor de terra que forma un clap nu de vegetació. En el paisatge, una codina sol aparèixer com una superfície rocosa plana o lleugerament inclinada, sovint visible enmig del sòl o de la vegetació.

m: Espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d’una muntanya.

m: Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, que havien de satisfer els qui usaven uns béns propietat d’altri.