m: Espadat de roca que forma timba, generalment allargat, al cim o en el pendent d’una muntanya.

m: Imposició, exacció o prestació periòdica, tant en diners com en espècie, que havien de satisfer els qui usaven uns béns propietat d’altri.

m: Pedra tallada ordinàriament en forma de paral·lelepípede rectangular i amb caires vius, emprada en la construcció de murs, pilars, etc.

m: Estança semisoterrada d’un molí hidràulic on hi ha els rodets horitzontals que, moguts per l’impuls de l’aigua, fan girar les moles situades en un recinte superior i aïllat de l’aigua. Generalment és construïda amb coberta de carreus disposats en volta de canó. 

m: Lloc on es llencen o s’enterren les bèsties mortes. Ha donat lloc a les expressions anar o anar-se’n al canyet (morir-se) i a engegar al canyet (engegar a fer punyetes). 

m: Planta fibrosa de la qual s’extreu la fibra tèxtil homònima, que serveix especialment per teixir i per fer cordes, cordills, etc. Se’n cultiva al Vallès des de ben antic, i s’ha fossilitzat en el cognom i topònim Canyameres.

m: Edat de la prehistòria compresa entre els anys 2700 i 2200 aC, segons l'àrea geogràfica, posterior al neolític i anterior a l'edat del bronze, caracteritzada per l'inici de la metal·lúrgia i l'ús del coure. També se n’ha dit eneolític.

m: Fill no constituït hereu que rep la seva part de l’herència en diners o en altres béns en contreure matrimoni o en morir els pares.

f: Conjunt de totes les formes vivents de la naturalesa sencera, d'una regió geogràfica o d'un grup taxonòmic definit.

m: Acrònim de Bé Cultural d’Interès Nacional. Categoria de màxima protecció legal del patrimoni cultural català. S’aplica als béns més rellevants, mobles o immobles, i la declaració correspon al Govern de la Generalitat. En el cas dels béns immobles, pot incloure monuments, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones arqueològiques, zones paleontològiques o zones d’interès etnològic.