Can Pagès

Masia situada al marge dret del torrent de Colobrers, poc abans de trobar-se amb el riu Ripoll. Va pertànyer a la parròquia de Sant Julià d’Altura i al municipi de Sant Pere de Terrassa fins a l’any 1904, quan passà al terme municipal de Sabadell.

L’heretat de Can Pagès formava part de la gran finca dels Baiona, documentada ja al segle XIV. Se la coneixia per camp de Gramenet quan l’adquiriren els propietaris de Can Deu i el 1777 passà a mans dels habitants de Togores. L’any 1865 s’enllestí la nova carretera de Castellar que passava pel bell mig del camp de Gramenet i després tombava per pujar al pla de la Bruguera. El 1870 Jaume Pagès i Riera construí la casa arran d’aquest tombant de la carretera, que després es convertiria en el famós revolt de Can Pagès. Aprofitant el tràfec de traginers de la nova carretera els Pagès hi instal·laren una taverna. Actualment hi ha un restaurant que fins fa pocs anys disposava d’un viver de truites de riu. L’aiguat de 1962 va malmetre el pont de la carretera de Castellar. Se’n construí un de nou més amunt i es desvià la carretera, que ara ja no passa per Can Pagès.

Se l’ha coneguda sempre per Can Pagès, ja que aquest era el nom del propietari, però com que aquest també ho era de Togores en algun moment la trobem anomenada Can Pagès Nou. A sota de la casa es construí set anys més tard que la casa un rentador de llanes conegut per l’Escaldador de Can Pagès i també per Ca l’Olesà i Rentadors d’en Rompa. Actualment hi ha un viver, el Viver de l’Escaldador de Can Pagès.