Molí d'en Gall

Actualment la tendència és a anomenar-lo molí d’en Gall, però la veritat és que encara no n’hem tret l’entrellat de si és d’en Gall (que voldria dir que havia estat propietat d’alguna persona que es digués o li diguessin així) o del Gall (perquè hi hagués hagut alguna relació amb un gall, el mascle de la gallina). El fet és, però, que ja es deia del o d’en Gall l’any 1658. Abans era conegut per molí d’en Torres (1642) i en època més reculada encara, molí d’en Font (1500-1642).

Correspon al terme municipal de Barberà del Vallès, però tocant al de Sabadell, ja que la fita de terme és incrustada en un angle de les seves parets. La seva història és lligada a les dues poblacions. Del molí antic no en queda, que sapiguem, res. L’any 1864 l’enderrocaren perquè “amenaçava ruïna” i el construïren de nou, però el 1907 fou destruït de nou per un incendi i tornat a refer posteriorment. L’edifici exteriorment és una gran nau d’obra vista que recorda els constructors de l’època modernista. Al costat hi havia un gran dipòsit circular, tan alt com el molí, fet de formigó, que fou enderrocat.

Com la majoria de molins del riu Ripoll, va començar essent un molí fariner, i amb els anys a més de moldre farina s’aprofità per a altres usos. Així, fou bataner i paperer (s’hi fabricava paper d’estrassa). La darrera construcció corresponia ja a una indústria totalment tèxtil. Un dels últims propietaris fou Tèxtil del Besòs, SA, que hi fabricava panes i velluts. Actualment pertany a la corporació CLD (grup Sorigué), que hi té una planta de valorització de residus (reciclatge), amb una línia de triatge automatitzada.

A la paret del darrere del molí, tocant al dipòsit, hi havia hagut durant anys una font, amb l’aigua procedent d’una mina. Era coneguda per la font del Molí d’en Gall. Actualment és seca i la podem donar per desapareguda.