Mines del Pigat

S'anomenen així dues mines que hi ha al marge dels camps de tramuntana del molí de l'Amat, entre aquests i el camí del viver de Can Català i de la Torre del Canonge i Togores. L'una de l'altra les separen una seixantena de metres.

Antigament se les coneixia per mines del Casalí; no és estrany, ja que els germans Fontanet Casalí crearen la manufactura paperera (veg. molí de l’Amat). Es creu que les aigües que l'alimenten són les mateixes de la font de la Figuera que esmenta Bosch i Cardellach en parlar del mas Carbó, que es creu que era a sobre de les mines. Les boques queden sobrealçades un metre, aproximadament i tenen un frontis fet amb pedra.

Les menava la família Ustrell (àlies Pigat), que les utilitzava per a regar els camps de sota. La més gran, que és la més propera al camí esmentat, té un bon cabal d'aigua i triga 24 hores a omplir-se, mentre que la petita, la més propera al riu, en tarda 48 per a sobreeixir. Cal tenir molt en compte que en èpoques de sequera o de forts aiguats això canvia molt.