Molí d'en Mornau

El molí d’en Mornau sempre s'ha conegut amb aquest nom però amb alternança amb d'altres: molí de tantes finestres com dies té l’any, molí del Ranxero i molí de l’Estruc.

Des del 1904 pertany al terme municipal de Sabadell. Abans depenia del de Sant Pere de Terrassa. És emplaçat al marge dret del riu Ripoll, a pocs metres –al nord– del pont de la carretera de Castellar, dins de l'antic terme parroquial de Sant Vicenç de Jonqueres, gairebé a la ratlla fronterera amb el de Sant Julià d'Altura.

El molí constava originàriament d'un gran cos allargassat orientat de nord-est a sud-oest, amb teulada a dues vessants i de tres cossos més petits adossats (vegeu la fotografia). Avui encara es conserven, si bé s'hi han construït noves estances paràsites i dues grans naus, a tramuntana. Andreu Castells ens el descriu així: “La mola rectangular de ‘20 canes de llarg per 12 d'ample’ de l'edifici ens fa l'efecte de trobar-nos en plena comarca paperera de l'Anoia. El molí posseeix tres plantes: els baixos, amb voltes de sosteniment i dos pisos molt amplis, que són els del mirador (és a dir dels estenedors de paper), que, amb les seves 72 i 78 ventanes cada un d'ells són el complex que dóna el to paperer inconfusible a l'edifici [...]”. En realitat l'edifici té un soterrani, la planta baixa, la primera planta i l'última (el mirador), d'una gran alçada, que és on hi ha la les famoses finestres en dues rengleres als laterals i tres a les façanes. Avui el forjat del trespol (o sigui el que divideix dos pisos) i la teulada són en molt mal estat.

Mercè Argemí, que ha investigat (1998) la història del molí d’en Mornau, assegura que es va construir damunt de les ruïnes d’un antic molí que havia estat bataner, paperer, farga de claus i molí polvorer. Tot un rècord. L’edifici actual es va construir l'any 1783 per encàrrec del sabadellenc Antoni Amat de Palou i Pont, germà de l'arquebisbe Fèlix Amat. Aquesta família va ser durant segles propietària de l'heretat de Can Deu, la qual comprenia la masia, el molí d'en Galí i el que ens ocupa. La propietat del molí s'anà succeint entre familiars. L'any 1822 passà a ser de Josep Francesc Mornau, gendre, d'Amat. Després fou del nét Francesc Pérez Mornau i el 1883 d'un cosí d'aquest, Delfí Artós i Mornau. Els propietaris actuals són la família sabadellenca dels Martí (Renault-Autobusos).

L'aigua que feia funcionar el molí arribava conduïda per una sèquia que venia del molí d'en Galí, situat a poca distància, riu amunt. Les rodes que feien anar tota la indústria eren a la paret del nord-oest, gairebé a l'extrem de la nau que toca al marge de Can Deu.

Segons Andreu Castells, després de construir-se el molí el propietari contractà Pau Penedès, d'Esparreguera, per a fabricar paper de fumar i paper de tina –el de fil, fabricat en motlle de full en full–. “Amb el seu besnét Josep Penedès s'hi acabà la fabricació de paper a inicis del segle XX”. Joan Alsina ens parla que l'any 1831 tres “fabricants de ‘panyos’ sabadellencs hi compartien un assortiment. I devien tenir també acabats, ja que en el contracte es diu que podran carregar en l'arbre del joc de l'aigua la força necessària per fer anar una tondosa, una perxa i una màquina de raspalls i que, a més, podran utilitzar els estricadors i ‘aquell aposento anomenat dels miradors’ per estendre els ‘panyos’”. També Castells ens diu que el 1847 s'alternava la fabricació de paper amb la de farina. L'any 1905, aproximadament, es va deixar definitivament l'activitat paperera i es va passar exclusivament a la tèxtil. Els últims estadants facturaven a nom d’Aprestos y Acabados Estruch, SA. Avui (2002) no hi ha cap activitat.

El paper de fumar del molí d’en Mornau tingué molta acceptació a Catalunya i a les colònies espanyoles d'ultramar. Marian Burguès ens diu: “Sabadell tenia una indústria floreixent. La dels llibrets de paper de fumar. El Molí d'en Mornau era ocupat per la dita fabricació. Tres fabricants es disputaven l'hegemonia. La casa Joan Baqués, de la plaça Major, cantonada al carrer de Manresa; en Domènech, al carrer de la Creueta i en Claret. Les marques dels llibrets, eren ‘El Ciervo’, ‘Garibaldi’, ‘Jaspis’, ‘la Torre’, etc., amb cola, sense cola i amb estracte de regalèssia. Per remarcar el que pot el costum, cal dir que al molí d'En Ranxero (o Mornau) feien el paper de fumar de la mateixa pasta per tots els fabricants de llibrets, i els fumadors el trobaven bo o dolent segons era o no la marca que usualment gastaven”.

Joan Montllor i Antúnez comenta: “Dels dos models fabricats en aquest molí, en un la coberta diu ‘El Molino’ i a la sobrecoberta hi figura el retrat del fundador; al darrera descriu la bondat d'aquest paper, tot aclarint que, si bé és a Sabadell, el molí és a Jonqueres. En la coberta de l'altre llibret diu: ‘Fábrica de Juan Baqués – Sabadell’. i a la sotacoberta ‘Papel de Molino de Mornau’, amb l'adreça de Barcelona en dipòsit. I en el dors del llibret ‘Papel Español’, amb la figura d'un Cérvol, amb la inscripció: ‘papel de hilo sin cola’”.

Finalment ens cal afegir una anècdota més. Al molí de les Finestres hi ha una extraordinària quantitat de nius de l'anomenada oreneta cuablanca, fins al punt que, segons es diu, és el lloc de Catalunya on cada any s'hi reuneix la colònia més nombrosa