Can Llong (r)

Coneguda antigament com a mas Bosc de Boadella. L'any 1557 s'hi establí el primer Llong. És situada al punt més alt d'un lleuger promontori, fins fa uns anys envoltada d'extensos camps. Pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Julià d'Altura, del terme de Sant Pere de Terrassa fins al 1904, en què passà a ser de Sabadell.

El cos antic de la masia és construït amb tàpia, és a dir, amb fang, a sobre d'uns fonaments i un sòcol alt, fet amb pedres. El portal és de mig punt fet amb obra cuita. La rodeja una muralla força alta. Al pilar de ponent del portal de l'entrada de la muralla hi havia, encastada, una pedra antiga amb la llegenda Juan Llonch 1649. Ha estat retirada i traslladada al Museu d’Història de Sabadell.

Per les terres de Can Llong passaven antigament les conduccions d'aigües de la font Rossella. El subsòl és molt ric en aigua, d'aquí que estigui tot minat. Abans que no tinguéssim aigua del Llobregat, les aigües d'aquestes mines es reunien en el lloc anomenat Mare de les Aigües (vegeu Can Borgonyó), i d’aquí eren conduïdes cap a Sabadell.

Can Llong ha donat nom a uns dels barris més nous de la ciutat, entre els barris de Can Rull i Ca n’Oriac.