Ribatallada (r)

La masia de Ribatallada, anomenada i documentada també com a castell, es dreça al capdamunt d'un turó costerut rodejat de ribes altes i tallades, accessible únicament per un costat. Des d’allà es domina el pas pel torrent de Ribatallada que s'origina a sota de la casa. És al sud-sud-oest del terme de Castellar del Vallès, gairebé a la mateixa frontera amb el de Sabadell. Pertany a la parròquia de Sant Julià d'Altura, l'antiga església parroquial de la qual és molt a prop.

A l'heretat de Ribatallada l'aigua hi és molt abundant, i el pas als vehicles, prohibit; per aquest motiu el medi és exuberant, feréstec i poc degradat. És propietat de la Companyia d'Aigües de Sabadell, que no ha fet res per mantenir una masia que s'està ensorrant dia rere dia.

La primera notícia escrita que hem trobat fins avui que parli de Ribatallada és de l'any 1060. Entre d'altres, l'edifici de Ribatallada fou propietat dels Montcada i durant segles, dels Clasquerí, senyors del castell de Castellar.

És una masia amb teulada de dues vessants i portal adovellat. La façana principal i el sector nord són fets amb tàpia, mentre que la resta és feta amb pedra, distribuïda molt irregularment. Al sector nord-est hi ha unes arcades amb volta de mig punt, construïdes amb pedra tosca. A la part nord-oest, fora de la casa, "hi ha les restes d'un mur atalussat que recobreix el marge del turó per aquest costat; bé podrien ser les d'un pany de muralla de l'antic castell", segons Josep M. Masagué.