Castell de Castellar

El castell de Castellar o de Clasquerí diríem que està mal situat, si ens atenem a la imatge clàssica que tenim dels castells, ja que des de la carretera de Matadepera el veiem a sota nostre. Amb tot, és en un lloc dominant i en gran part rodejat per importants estimbats: el sot del Gambús, el sot d’en Bon Jan, el sot dels Ossos i el sot de Santa Bàrbara.

El primer document que parla del castell és de l’any 912. N’han estat propietaris els monestirs de Sant Cugat i de Sant Llorenç del Munt, els Montcada i els Clasquerí amb els seus descendents, entre els quals hi ha hagut els Meca de Sabadell, els Sentmenat i avui els Fontcoberta.

De l’estructura primitiva romànica en queden pocs vestigis, ja que al llarg de la història ha sofert moltes reformes i ampliacions. Destaca la que hi va fer Guerau de Clasquerí l’any 1335 i les que s’hi van fer a finals del segle XIX. L’última és de 1994. En l’actualitat és deshabitat.

L’edifici té la planta en forma de trapezi, baixos i dos pisos. A cada banda de la façana, que mira al sud, hi ha torres amb merlets. El portal d’entrada és de punt rodó i dóna a un pati interior on hi ha un pou i una escala. Diverses finestres, que volen ser gòtiques, il·luminen l’edifici. Adossada a la cara nord hi ha la torre mestra, que té un tercer pis.

A més del cos del castell cal destacar la capella del castell o de Santa Bàrbara, també d’estil gòtic, amb l’absis poligonal, que es creu que és del segle XVI, la masoveria, del segle XIV, una masia de grans dimensions amb baixos, dos pisos i teulada a dues vessants, i les restes d’un aqüeducte que portaria aigua a la bassa del davant de la porta del castell. També un espectacular magnolier i un esvelt i robust lledoner.

A l’entorn del castell hi ha un producte molt apreciat pels nostres avantpassats, la “terra d’escudelles” que segons el diccionari és una  “sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella”.