Molí d'en Font (r)

Documents molt antics, de l’any 973, ja ens parlen d’un molí en aquesta zona, que es creu que és l’antecessor del d’en Font. Gairebé sempre ha estat lligat a un mas que hi havia hagut molt a prop del molí, mas que al llarg dels segles ha estat conegut amb diferents noms: d’Hortals, Gassó, Gilabert, Fossar i Català. Des del 1735 se’l coneix per molí d’en Font. L’incendi que va patir el 1990 el va deixar sense teulada i en estat ruïnós.

És molt a prop de l’església de Sant Vicenç de Jonqueres. Hi ha una curiosa paradoxa: sense moure’s de lloc, fins a l’any 1963 era al marge esquerre del riu Ripoll, mentre que a partir d’aquesta data és al marge dret. Això és perquè darrere el molí hi havia un morrot alt que obligava el riu a fer un gran meandre, el qual, després del devastador aiguat de l’any 1962, es va rebaixar fins a desaparèixer, amb la qual cosa s’adreçà el curs del riu, que quedà amb l’aspecte actual.

Durant molts segles, els més reculats, el molí va dependre del monestir de Sant Llorenç del Munt, el qual obligava els habitants de la parròquia de Matadepera a moldre-hi i a arreglar la resclosa i la sèquia “tant d’entrada com de sortida”. Llavors era un molí fariner, però posteriorment va ser també draper i, a partir del 1858, es va convertir en una empresa d’aprests i acabats tèxtils, activitat que va perdurar fins el darrer incendi esmentat.

El molí d’en Font ha estat estretament lligat amb el molí de l’Amat (abans Carbó i Samsó), que és el primer que hi ha aigües avall. Tots dos depenien de la mateixa sèquia, que tenia la resclosa prop del pont vell de la carretera de Castellar.