Font Rossella

No se sap amb certesa on era exactament aquesta font, però sí que sabem que era en terres de Can Borgonyó, molt a prop de les de Can Llong, a la Riereta, i prop també del camí ral que de la Creu Alta anava cap a Terrassa. Es creu que el nom té relació amb l'antic mas Rossell –millor dit, amb la mestressa, la Rossella–, mas que hi havia per aquests verals.

L'any 1367 Sabadell era sota el domini de la reina Elionor. La vila era emmurallada i tenia uns cinc-cents habitants. Els seus límits aproximats anaven del carrer de Gràcia al de Sant Joan i del portal de Barcelona –tocant a l’església dels pares Claretians– al de Manresa –plaça de l'Àngel. La veïna parròquia de Jonqueres començava, precisament, en aquest portal i, com la de Sant Julià, pertanyia al terme de Sant Pere de Terrassa, que era sota del domini de Pere III –el del Punyalet o el Cerimoniós–, espòs d'Elionor. La vila sols tenia aigua de pous i el Comú decidí de portar-ne de fora. Calia un permís especial i aquest fou el privilegi que concedí Pere III per complaure la muller i aquesta, els vilatans. Va donar les aigües de la font Rossella i d'una altra de propera, i el dret a traspassar els camps que calgués a fi de conduir-la fins a la vila. Les obres de la portada d'aigua no es van fer, però, fins al cap de seixanta-set anys, perquè el municipi anava curt de diners, i en tardà encara set més perquè arribés a destinació, que foren tres fonts dintre muralles i un safareig fora vila, al final del carrer de l'Advocat Cirera.

La font actual la va construir la Companyia d'Aigües l'any 1980 en recordança i a la memòria de tots aquells que han maldat per proveir d'aigua Sabadell i és una més de les fonts urbanes amb aigua de la xarxa general de la Companyia d'Aigües.