Font de Jonqueres

Aquesta font és arran de camí, entre el camí mateix i el restaurant de Jonqueres. Els tres brocs d'acer inoxidable per on surt l'aigua són collats a un petit mur fet amb totxos. Desguassa a través d'una pica, encastada a terra.

En un document de 1824 es diu que el rector de Sant Vicenç de Jonqueres, Pere Guiu sol·licita la "facultad de buscar (...) aguas subterráneas y rierales (...) para el riego (...) y de ellas usar y valerse para los demás fines (...) pudiendo hacer las minas, conductos y demás operaciones correspondientes (...).” És molt probable, per tant, que la font de Jonqueres tingui el seu origen l'any 1824. Quan la parròquia es va traslladar a l’església nova, a la Creu Alta, es va vendre la casa rectoral annexa a l’església i les terres del rector, les quals es regaven amb l’aigua de la font. Com a conseqüència d’això la font es va perdre, però va ser recuperada de nou, gràcies a la pressió popular. Era l’any 1929.

L’any 1979 havia quedat força malmesa després d’haver-se construït la fàbrica Bros. I va ser traslladada per l'Associació de Veïns de Can Puiggener, amb la col·laboració del propietari del restaurant, Juan Benítez, i de l'historiador de Jonqueres, David Laudo. L'antiga font era una seixantena de metres més amunt, en un revolt que feia el camí que anava de Can Salvi a l'església de Jonqueres, camí que passava, justament pel bell mig de la fàbrica actual.

Cal no confondre la font de Jonqueres amb la font de Can Salvi, la qual era situada a dos-cents metres escassos de l’actual en direcció a la carretera de Castellar i tenia una mina pròpia. Aquesta font alimentava el safareig de la masia.

L’any 1999 es va canalitzar l’aigua del desguàs de la font de Jonqueres i se’n va construir una de nova més avall, al cap d’una àrea d’esbarjo que arriba a la llera del riu. L’aigua que en raja prové de la Companyia d’Aigües de Sabadell. És la nova font de Can Salvi.