Can Català Nou (r)

Masia moderna, en ruïnes, situada en una plana elevada al marge esquerre del riu Ripoll, a l’alçada del molí d’en Font, de Jonqueres. És a l’extrem nord dels abandonats vivers de la Torre del Canonge. Hi havia hagut la vaqueria de Joan Olivé, segons consta en una revista del 1932. A uns 200 metres al sud, hi ha la font de Can Català i l’antic safareig de la masia.

Abans de les obres de canalització del riu que es van dur a terme per raó de les riuades del 1962, el Ripoll passava per l’altra banda del molí d’en Font, és a dir que el molí era al marge esquerre del riu, i no al dret com ara, perquè en aquest lloc hi havia un gran morrot de terra que obligava el riu a fer tot un gran meandre. Can Català (Vell) era en aquesta llenca de terra ‒inexistent des del 1963‒ que pujava gradualment des del molí d’en Font fins al pla de les ruïnes que comentem. Cada vegada que hi havia una riuada l’aigua s’anava enduent terra del marge del meandre, amb perill de descarnar els fonaments de la masia vella. Per aquest motiu els propietaris decidiren fer-se una casa nova més amunt, en terra ferma, la qual enllestiren el 1870: Can Català nou.

Can Català Vell havia estat una masia important de Jonqueres, documentada ja el 1326. Al llarg dels anys s’ha conegut amb els noms de mas Fossar de Baix, mas Gassó, mas Hortals i Can Català.  L’historiador sabadellenc Bosch i Cardellach, en parlar de la construcció del campanar de Sant Fèlix, diu que les obres es van pagar amb almoines, la més quantiosa de les quals va ser la d’Antoni Font i Gay, amb els diners que obtingué de la venda de l’heretat de Can Català.