Can Rull

Can Rull és una masia sabadellenca situada dins del Parc de Catalunya, propera a la carretera de Terrassa i a tocar de l’estació del trenet del Parc. Les seves terres varen ser urbanitzades i actualment formen tot un barri, que porta el nom de la masia.

La masia té forma de basílica, és a dir, que és de tres cossos, amb el central més alt que els laterals. Té baixos i un pis, i el central unes bones golfes. També compta amb un celler. A l'exterior, davant la façana principal té un barri. La porta és adovellada, les finestres d'estil renaixement i les sis obertures de les golfes són amb arquets. També a la façana hi ha una majòlica amb la imatge d’una marededéu, posterior a l'any 1934. A la banda sud hi ha una arcada probablement del segle XV. L'estructura és formada per construccions afegides de diferents èpoques, des del segle XV al XIX. La part més antiga és la que mira a llevant. A la part contrària hi ha uns coberts on hi havia hagut els cups de vi. De l'interior cal destacar-ne els rajols que van de biga a biga de l'entrada. Són dels anomenats socarrats, pintats a mà. També n’hi ha en una altra part de la casa.

Actualment només és habitada a estones, però cada dia. És de propietat municipal i fa uns anys es varen fer obres de restauració als coberts de la cara nord, que es van cedir a l’Agrupación Andaluza San Sebastián de los Ballesteros; però la resta de la masia es troba en un estat llastimós. És urgent la seva rehabilitació si no volem que segueixi el camí de Can Llong.

En terres de Can Rull s'hi ha trobat restes ibèriques i romanes. L'indret, per tant, ja era habitat en aquestes èpoques. Les primeres dades que es tenen en documents escrits són del segle XII (1148) i se l'anomenava Torrella. Segurament hi havia hagut una torrella medieval o torre, en un lloc elevat, potser on hi ha l'Observatori Astronòmic.  Va pertànyer al terme de la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres, lligada per tant a Terrassa. En un moment donat la hisenda de Can Rull s'engrandí amb la compra d'unes terres que llindàven amb les pròpies, on hi havia un altre casal, però del veí terme parroquial de Sant Julià d'Altura. L'any 1904 tots dos termes van ser annexionats al de Sabadell.

Al segle XV ja apareix als documents com a Mas Torrella, Mas Torrella del Racó i, en alguns, Mas Torrella del Sot.  L'any 1650 la va comprar Josep Rull i a partir de llavors ja la trobem amb el nom del nou propietari. Durant un centenar d'anys se la conegué com a Torre Gran de Rull (la Torre Petita de Rull era l'esmentada casa annexionada de Sant Julià d'Altura, que posteriorment serà Can Julià Ferrer, casa que anà a mal borràs quan un dels fills va cometre un crim i va haver de fugir a les muntanyes; poc després trobem aquest Julià Ferrer com a lloctinent del famós bandoler Rocaguinarda). De l'any 1778 fins al 1910 la finca de Can Rull va ser propietat dels Busquets de Terrassa, que també ho eren de Can Vallhonrat de Rubí i del molí d'en Busquets i de Ca n'Ametller, de Castellar).

A Can Rull hi havia hagut boscos frondosos amb oms i alzines, algunes de molt grosses destinades a la producció de glans. Posteriorment se substituïren part d'aquests arbres, els més propers al torrent, per pollancres, per tal d'explotar-ne la fusta. En altres èpoques s'explotà l'alzina per a fer-ne carbó. També havia tingut vinyes. I quan la fil·loxera (plaga que matava els ceps) va entrar a França i els pagesos catalans feren l'agost produint vi, per a vendre'l a Europa, a Can Rull es va talar una bona part de bosc per convertir-lo en vinyes. L'any 1818 s’hi produïen 17.000 litres de vi. La plaga de la fil·loxera, però, va anar baixant i el 1895 la majoria dels ceps del mas, com els de la comarca, eren morts.

L'any 1924 es va parcel·lar una part de les terres de Can Rull per fer-hi una urbanització ‒llavors en deien una ciutat jardí‒ amb torres d'estiueig. L'any 1928 hi tenia una casa el qui fou president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquest és l'origen del barri de Can Rull que coneixem avui. L'any 1964 es van cedir els terrenys per edificar-hi les escoles i l'església parroquial, que es dedicà a Sant Antoni de Pàdua. L'any 1980 se’n van expropiar 15,7 ha per passar a formar part del Parc de Catalunya i el 1990 el que es va expropiar va ser la masia. Can Rull, la font de Can Rull i una bona part de les seves terres, doncs, conformen la part de ponent del Parc de Catalunya i són per tant de propietat de l'Ajuntament de Sabadell.