Can Llobateres (♱)
De la masia de Can Llobateres de Barberà del Vallès ens en queda només el nom. Un nom que l’ha llegat a un torrent, una font, un parc, un jaciment paleontològic... i a una altra casa nova. Can Llobateres era situada dalt la serra, més o menys davant la font, a l’esquerra del torrent. Va ser aterrada l’any 1970-71 per a construir el polígon industrial de Santiga. Els últims masovers, quan varen haver de marxar, es van fer una casa nova prop de Can Revella, que es conegué per Can Llobateres Nou, avui també desapareguda.
El Parc paleontològic de Can Llobateres de Sabadell és al nord de la font de Can Llobateres, a l’altra banda de la carretera de Mollet, on hi ha la frontera entre Sabadell i Barberà. Per indicació de l’eminent paleontòleg Miquel Crusafont, l’empresa Sandoz de Basilea va comprar aquests terrenys, on hi havia una gran riquesa de materials fòssils i els va posar a disposició dels paleontòlegs. Aquest jaciment és conegut mundialment per ser el lloc on es va descobrir un estrat del Miocè Superior, de fa dotze milions d’anys, al qual es va donar el nom de Vallesià, en ser a la comarca del Vallès. Una època en què hi va haver un gran canvi climàtic, fruit del qual van aparèixer animals d’espècies asiàtiques i un primat, el driopitec, un homínid primitiu possible antecessor de l’home modern, del qual el 1991 se’n va trobar, en aquest jaciment, un crani sencer fòssil i més tard l’esquelet complet. La troballa va tenir un gran ressò mundial i aquest exemplar de Dryopithecus laietanus fou batejat amb el nom de Jordi. Aquest parc és gestionat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i s’hi ha excavat periòdicament, a l’estiu.
El mot llobatera fa referència a un indret sovintejat per llops o on hi tenen el cau; però també a un tipus de construcció de pedra seca que servia de parany per a caçar llops. Val a dir que la presència de llops al rodal de Sabadell està documentada fins a finals del segle XIX.
