Font de Can Llobateres

És la més concorreguda del rodal de Sabadell. Es troba al marge dret del torrent del mateix nom, a pocs metres, aigües avall, de la carretera de Santa Perpètua. Pertany al terme municipal de Barberà del Vallès però a molt poca distància dels de Sabadell i de Santa Perpètua.

La masia que li donà el nom ja no existeix. Era a prop, davant la font, a l’altre marge del torrent, enfilada dalt del pla, però va ser engolida pel polígon industrial PROVASA.

L’aspecte ha canviat força amb els anys. Mentre que A. Rius i Tarragó escrivia l’any 1914 que era poc concorreguda “per les condicions del lloc on flueix, que és bastant accidentat i poc adient per reunir-s’hi la gent”, Josep Rossell deia el 1937: “A tal extrem ha arribat l’amor a les fonts que, espontàniament s’han constituït comitès d’urbanització i per mitjà de donatius voluntaris han recollit els cabals suficients per a embellir-les i conservar-les en perfecte estat. La primera institució (...) d’aquesta classe es va formar a mitjans del 1932 a la Font de Can Llobateres i sense reglamentació ni disciplina obligatòria ha acabat, amb encert, procurant de presentar sempre aquell lloc acollidor i ben endreçat”.

Avui podem veure-la al peu d’una edificació en forma de casa i amb reixes de ferro que guarden la sortida de la mina. Al costat de llevant hi ha un banc d’obra d’uns 12 m de llargada, i tot plegat en un gran pla molt ombrejat amb d’altres bancs davant la font. L’aspecte actual és degut a les reformes que hi fa ver Josep Sànchez, de Sabadell, l’any 1954, quan va llogar l’aprofitament de la font als Fatjó de Cerdanyola, que en són els propietaris. Tot plegat, per comercialitzar-ne l’aigua. Així els camions cisterna podien carregar amb comoditat l’aigua que més tard els germans Parramon venien pels carrers de Sabadell. El negoci va durar fins al 1971.

L’any 1988 l’entorn de la font va patir una degradació força important. Més tard, però, l’Ajuntament de Barberà se’n va fer càrrec i actualment en té cura, ja que és un dels llocs més concorreguts del terme.

De ben segur que es beu aigua d’aquesta font des de fa més de 4.500 anys. Ens ho fa pensar que en tres punts molt propers a la font s’hi ha trobat vestigis humans. Uns d’època neolítica, és a dir, dels pagesos que visqueren abans que no es coneguessin els metalls. D’altres de l’edat del Bronze. I, a més, a uns cinc minuts de la font hi ha l’antiga masia de Ca n’Altamira, que té una torre romànica (de fa mil anys) i és més que probable que els seus habitants se servissin de l’aigua de la font.

Ha estat un gran encert que l’Ajuntament de Barberà hi hagi posat rètols amb el nom de la font, ja que hi havia gent immigrada que n'havia començat a dir “fuente del Caño Goteras”.