Torre de l'Aigua

Torre d’estil modernista amb 8 columnes que sustenten un dipòsit per a aigua de 300.000 litres, un mirador i la característica coberta de vuit cares. Una escala permet de pujar fins al mirador. És propietat de l’Ajuntament de Sabadell i s’ha convertit en emblema de la ciutat.

És un dels primers edificis que es construïren a Sabadell amb formigó armat. Va ser inaugurada l’any 1918. S’edificà amb plànols de Lluís Homs però es va fer amb la direcció de l’arquitecte sabadellenc Josep Renom i la col·laboració de Francesc Izard, autor del projecte tècnic d’elevació de l’aigua des del riu Ripoll.

Servia per a repartir aigua a les fonts i als safareigs públics i als industrials i particulars. L’aigua provenia de la segona capa aqüífera del riu Ripoll. Es captava per mitjà d’una mina i de tres pous emparats per una caseta, la Caseta de les Aigües, situada a tocar de la fàbrica Castelló. L’aigua s’elevava fins al dipòsit de la torre primer amb bombes de vapor i més tard elèctriques.

Va funcionar a ple rendiment fins l’any 1952, quan arribà a la ciutat aigua del Llobregat i deixà de funcionar, definitivament, el 1967. Va ser restaurada per la Companyia d’Aigües de Sabadell el 1987.