Caseta de les Aigües

La Caseta de les Aigües allotja un sistema de bombament per captar les aigües subterrànies del riu Ripoll. El mecanisme consisteix en unes mines d’absorció –situades sota les graves del riu–, un pou per recollir l’aigua, una bomba i un motor per elevar-la fins al pla de la ciutat. Quan el sistema va entrar en funcionament l’any 1913, l’aigua es conduïa fins al Templet de les Aigües –avui desaparegut, era situat entre els carrers de Vilarrúbies, del Taulí i de Sant Miquel–, on hi havia els clarificadors. Més endavant, en construir-se la Torre de l’Aigua, l’aigua recollida s’emmagatzemava en aquest dipòsit elevat per després distribuir-la per la ciutat.

La Caseta es va acabar de construir l’any 1927 sota la direcció de l’arquitecte municipal, Josep Renom. Es tracta d’un edifici de planta quadrada i coberta a quatre aigües. Al centre de la sala de la planta baixa hi ha el pou circular amb el sistema de bombament; el pis servia d’habitatge on vivia el vigilant.

A partir de l’any 1952 les instal·lacions van entrar en un desús progressiu a causa de l’arribada d’aigües del Llobregat. Finalment, l’any 1967, ja força deteriorades, van quedar inutilitzades. Actualment l'aigua del pou es torna a bombar i, aprofitant part de les antigues instal·lacions, serveix per a regar el parc del Taulí.