Pou de glaç de Ribatallada

Quan no hi havia neveres ni frigorífics només hi havia una manera d'aconseguir glaç: guardar el que es feia a l'hivern fins a l'estiu, que és quan normalment es volia fer servir. Necessitaven gel, sobretot, els hospitals. També en compraven les cases benestants. La majoria de gent, però, per beure posava les begudes en fresc a dins d'un pou, en una gruta o al celler. El glaç, en canvi, es conservava en els pous de glaç.

Els pous de glaç normalment són rodons i solen tenir dues obertures contraposades al capdamunt, per on es carregaven i descarregaven, i un sostre o teulada arrodonida. Al fons tenien un forat per on es podia buidar l'aigua procedent del desglaç. Per aquest motiu se solien construir a prop d'un marge.

Per construir-lo es cercava un lloc ben obac, és a dir, que hi toqués ben poc el sol. Si el pou es bastia arran de talús, la part més baixa s’aplanava i s’hi construïa una mena de bassa que no tenia més d'un pam d'alçada. S'omplia d'aigua i s'esperava que es glacés. Quan tot era gel, amb una serra s'anaven fent uns trossos a manera de rajoles i es posaven a dintre del pou formant una capa. Després s'hi tirava una capa de boll (el rebuig de la palla) o fullaraca si no hi havia boll, i així s'anava emplenant. Un cop ple es tapava ben tapat i no es tornava a destapar fins a l'estiu, quan s'havia de fer servir. Llavors amb carros es portava a les ciutats, de nit, sempre ben cobert de palla o amb lones i flassades, per tal que no es desfés tant pel camí.

A Sabadell, que se sàpiga, hi havia quatre pous de glaç: dos a Ribatallada, aquest del mapa i un altre de proper, més amagat; el de Mas Canals, que avui no existeix, i el de Sant Oleguer, davant l'entrada de la Bassa de Sant Oleguer, que és de propietat municipal i es pot visitar per dins.

Els dos pous de glaç de Ribatallada daten de la primera meitat del segle XVIII. Són estructures construïdes sota terra, aprofitant l’aïllament que ofereix el subsòl, amb la finalitat de conservar el glaç en blocs ben tallats. Aquest glaç s'obtenia en unes bassetes properes durant l’hivern (bassetes que es trobaven una mica més avall cap al torrent, tocant a la font de Ribatallada).

El pou més proper a la casa fa 7,60 m de diàmetre i 9,40 m de fondària. És cobert per una volta rebaixada, part de la qual queda integrada dins de construccions. L’altre pou, situat més avall, fora del camí, té un diàmetre de 7,16 m i una fondària de 10,50 m. La coberta és una volta hemisfèrica rebaixada. Aquest segon pou, quan perdé la seva funció, es va revestir de morter per impermeabilitzar-lo i fer-lo servir de dipòsit d’aigua.

Per arribar al segon pou de glaç de Ribatallada des d’aquest primer s’ha de seguir el següent i curt itinerari: continuar el camí avall, i quan aquest revolta cap a l’esquerra, gairebé a tocar del torrent, cal buscar un senderó al marge dret que s’enfila sobtat i curt. En ser al primer pla l’hem de deixar per seguir una petita rasa que marxa esbiaixada cap a l’esquerra, que ens conduirà, després de fer poques passes, davant del pou. Aquest últim tram de recorregut sol ser molt embrossat i és difícil de veure el pou fins i tot a poques passes. (Vegeu Pou de glaç de Sant Oleguer).