La Llanera
La primera pedra de la fàbrica de La Llanera es va col·locar a mitjan mes de maig de l’any 1915. Es va construir en terres de Ca n’Oriac, en aquells anys propietat de Joan Saus, situades al peu de la carretera de Castellar, molt poc abans del pont que travessa el riu Ripoll.
La Lanera Española, SA, va ser constituïda per l’Asociación de Ganaderos del Reino per tal de poder operar amb les llanes dels seus associats d’una manera més directa i productiva, i havia d’instal·lar-se a Catalunya per estar al màxim de prop de les indústries de filats i de teixits. Per això la van construir a Sabadell. Era “un magnífico edificio para almacenes y lavadero, dotando a este de excelentes máquinas y construyendo, en total, una instalación modelo que supera a todas las existentes en España y a muchas del Extranjero [...]”. En un primer moment es rebia la llana, es triava i rentava; pocs anys més tard s’instal·là la maquinària necessària per a cardar-la i pentinar-la. També hi havia un servei de venda.
Al consell d’administració i en la llista d’accionistes hi havia una munió de personatges de la noblesa espanyola, encapçalats pel rei Alfons de Borbó. També n’eren accionistes, entre molts altres, l’Associación de Ganaderos del Reino, és clar, la Sociedad Anónima Marcet i Joan Saus, el propietari de Ca n’Oriac. La Lanera Española va tancar portes a la dècada dels seixanta i l’edifici va ser adquirit pel grup Casanovas el 1971-1972, que hi va instal·lar diverses oficines i tallers: ACISA, TAECASA, Cortinova, Sanitized i Topcolor, alguna de les quals encara hi és actualment.
Els Belgues. Era anomenat així un edifici, de planta quadrangular amb pati central on hi havia uns habitatges ocupats per persones de Bèlgica. Tenien càrrecs tècnics a la Llanera, la fàbrica que hi ha al davant, a l’altre costat de la carretera. Actualment sols en queden les restes del basament de les parets, que han anat desapareixent com a conseqüència de l’espoli de tots els materials aprofitables.
