Molí Vermell

El Molí Vermell és situat al marge dret del riu Ripoll a tocar de les terres de Ca n’Ermengol. El seu aspecte és el d’un molí paperer, amb moltes finestres per assecar o ventar el paper, que per això se les anomena també ventanes. Es compon d’un cos allargassat,  rectangular, amb baixos i dos pisos. Al sector sud hi té adossades algunes dependències i a la part de ponent unes grans naus exemptes. L’aigua per fer-lo anar hi arribava a través d’un aqüeducte que el connecta amb la sèquia Monar, molt vistós, per les arcades que el sostenen.

És el molí més gran dels que hi ha a Barberà i també el més modern, encara que per l’aspecte que té en l’actualitat ningú no ho diria (el més curiós és que forma part del patrimoni). D’ençà de 1980, aproximadament, està inactiu i lentament es va convertint en una pura ruïna. L’última empresa que va acollir era del ram tèxtil, però el molí s’havia distingit, sobretot, per la fabricació de cartró, cosa que recorden molt bé els nostres avis. Més antigament havia estat una fàbrica de cotó, un assortiment... i evidentment un molí paperer.

Els historiadors de Barberà poca cosa en saben de quan es va construir. Només que l’any 1790 Francesc Albareda ven el molí Albareda a Francesc Capalà, paperaire, i que ben aviat apareix ja com el molí del Vermell que segons Agustí Palau, “sembla que era el cognom d’algun industrial que l’havia tingut” (pensem que potser més que el cognom podia ser un motiu).