Torre de Ca n'Altimira (r)

Curiosament la torre de Ca n’Altimira va ser descoberta a principis dels anys 1970 en enderrocar la masia de Ca n’Altimira. És a tocar del cementiri de Barberà del Vallès i propera al castell de Barberà, amb el qual es creu que tenia relació. Se suposa que la seva alçada original era més alta, però que va ser escapçada per a encaixar com a dependència de la masia. Des del seu emplaçament, al marge esquerre de la gran fondalada del riu Ripoll, es domina una bona part del curs del riu.

Hi ha molt poca documentació escrita d’aquesta torre. Un document del 1583 en diu: “el mas Altimira, que abans se’n deia mas Palomeres”. I segons l’historiador Agustí Palau, de Barberà, el mas es correspondria amb un palumbari o colomar documentat el 1068. Podia tractar-se, doncs, d’una mena de torre de comunicacions, per mitjà de coloms missatgers.

Evidentment es tracta d’una torre construïda en estil romànic a finals del segle XI o principis del XII. És una construcció de planta quadrada, escapçada, i amb dos pisos, separats per una volta de canó. La planta baixa actualment té una porta, però en origen només s’hi podia accedir des del primer pis a través d’una trapa. Com és sabut aquest tipus de torres, anomenades de guaita i de defensa, tenien la porta situada com a mínim a l’alçada d’un pis i només s’hi podia pujar amb una escala mòbil que es posava i treia a conveniència.