Can Fadó Vell (r)

Masia del terme municipal de Sabadell situada a mitja costa entre la riera de Canyameres o de Santiga i la carena que limita amb Polinyà. Només s’hi arriba per camins de carro.

Actualment és en ruïnes, però encara podem apreciar que era una masia molt petita, amb la forma típica de les cases de pagès d’aquí, amb teulada a doble vessant, porta adovellada, ràfec amb dos rengles de rajoles i teules fent fistó, sòcol de pedra i parets de tàpia. Té la porta orientada a ponent. Al costat de llevant hi ha un cos afegit amb un portal. Damunt d’aquest portal hi havia, fins a finals dels noranta, una curiosa pedra amb una ceba esculpida, que molt probablement representava un símbol de la nostra ciutat o terme. Es veu clarament que va ser treta expressament, o sia que no és pas perduda per a tothom. Més a l’est, encara hi ha adossats uns coberts. A la part del darrere de la casa encara s’endevina el cup del vi.

Sabem ben poques coses d’aquesta senzilla masia. A la dècada del 1960 encara era habitada. Al seu costat nord-oest hi ha la ruïna d’una altra construcció moderna de planta quadrangular que com a mínim porta deshabitada des dels anys vuitanta del segle passat.

El document més reculat que tenim de la masia de Can Fadó data del 1712, però se suposa que és molt més antiga. Segons l’historiador Andreu Castells, Bernat Fadó va ser regidor de l’ajuntament de Sabadell del 1791 al 1799; l’últim esment dels Fadó és del 1853.

Sota la casa hi ha la mina de Can Fadó i una zona de regadiu. Aigües avall, un frondós bosc que per la ribera enllaça amb el de Can Lletget, masia veïna pel sud. Al costat oposat, la casa més propera, a la vista, és Can Fadó Nou.