Santuari de la Mare de Déu de la Salut

El santuari es començà a edificar al costat de l’antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria el 1876 (vegeu antiga ermita de la Salut). Quan gairebé era enllestit, s’esfondrà. Alçat novament, s’inaugurà el 1882. A primers d’aquest segle es construí el campanar. Cal destacar les pintures murals que hi ha a l’interior, obra d’Antoni Vila Arrufat, del 1944.

S'hi venera la Mare de Déu de la Salut, patrona de Sabadell i, des del 2008, del nou bisbat de Terrassa. L'antiga imatge, molt malmesa, fou substituïda el 1883 per l’actual.

Segons la tradició, vers l'any 1652, l’ermità de Sant Iscle trobà la imatge a tocar de la font que hi ha a baix a la riera de Canyameres, la veritable font de la Salut o font Vella de la Salut, on anava a buscar l’aigua per als empestats acollits a l’ermita, que feia les funcions de llatzeret (lloc on els malalts passaven la quarantena). L’aigua d’aquesta font agafà fama de salutífera i així començà la veneració de la Mare de Déu de la Salut, dita primer Mare de Déu de la Font de la Salut.

L'Aplec de la Salut, que és la segona festa major de Sabadell, se celebra el primer dilluns després del segon diumenge de maig. És una de les manifestacions més antigues de la ciutat, amb més de 300 anys d'història.

La urbanització actual de l'entorn del Santuari data del 1950. Al passeig enjardinat hi ha un monument al doctor Sardà i Salvany i un monòlit de pedra en record de l’antiga Arraona, amb aquesta inscripció en llatí: “Cunae civitatis nostrae hic vetus Arragona fuit”, que significa: “Aquí hi havia l’antiga Arraona, bressol de la nostra ciutat” (vegeu Arraona).

Trobareu més informació sobre el Santuari a: https://santuarisalutsabadell.com/