Arraona
Al cim de la serra de Sant Iscle o de la Salut hi ha un pla amb el popular santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. L’any 1912 i posteriorment el 1931 s’hi va fer una tanda d’excavacions arqueològiques que van portar a la descoberta de les restes d’Arraona, punt d’avituallament dels viatgers de la Via Aurèlia o Augusta (vegeu Via Romana).
Les restes aparegudes denoten que hi havia un poblat primitiu d’època ibèrica. Amb els ibers va néixer el nom d’Arraona, que no sabem què vol dir però que es diu que és emparentat amb Tarragona. Aquest assentament es va cremar i se’n construí un altre damunt les cendres, aprofitant els materials que es va poder, ara ja amb influències de la civilització romana, que és la que dominava. Noves capes de cendres indiquen que aquest segon hàbitat va ser destruït també pel foc i novament reconstruït. D’aquest tercer moment són unes termes adossades, amb un mosaic on apareix el déu Neptú, conservat al Museu d’Història de Sabadell, i un important aixovar de peces d’importació, que demostren l’existència d’una mansió senyorial.
D’altra banda, també s'hi localitzaren diversos forns de terrissa, amb abundants fragments de la coneguda sigil·lata hispànica d’Arraona, de la qual se n’ha trobat fins i tot a Andalusia i a Itàlia. Així doncs, tenim que hi havia un important centre de producció industrial. I també un altre centre de producció agrícola com ho demostra la troballa de nombrosos dipòsits i un graner amb 68 dòlies o recipients de terrissa d’1,3 m de diàmetre per emmagatzemar gra o líquids.
Com és sabut, després del domini romà aquesta part de Catalunya va ser ocupada pels gots de l’any 414 fins al 711 i pels moros del 711 fins al 801. En algun moment, al llarg d’aquests segles, la mansió o poblat d’Arraona es va despoblar, qui sap si novament arrasada per algun dels exèrcits dominants.
La urbanització de l’entorn actual data de 1950. Al passeig enjardinat hi ha un monument al doctor Sardà i Salvany i un monòlit de pedra en record de l’antiga Arraona amb aquesta inscripció en llatí: “Cunae civitatis nostrae hic vetus Arragona fuit”, que significa: “Aquí hi havia l’antiga Arraona, bressol de la nostra ciutat”.
