Ermita de Sant Iscle i Santa Victòria

Durant el segle XV l’Ajuntament de Sabadell va fer edificar, en terrenys propis, una ermita, just damunt dels mateixos fonaments i murs de l’època romana (vegeu Arraona). Es dedicà a sant Iscle i a santa Victòria.

En el transcurs del segle XVII l’ermita fou destinada, pels habitants de Sabadell, a lloc d’observació i quarantena dels sospitosos de patir la pesta i d’isolament dels afectats i així es converteix en un lloc de “salut”.

Segons la tradició, l’ermità, anant a cercar aigua a baix a la font de la riera de Canyameres (vegeu Font de la Salut), trobà una imatge de la Verge que col·locà dins l’ermita al costat dels dos sants. D’aquí vingué la popularitat i el nom de la Mare de Déu de la Font de la Salut, al voltant de la qual, de llavors ençà, s’apleguen els fidels del rodal el segon diumenge de maig bo i constituint el famós Aplec de la Salut (vegeu Santuari de la Mare de Déu de la Salut).

Aquesta ermita primitiva encara es conserva, fora d’ús i transformada. És de propietat municipal i es troba a la part edificada que hi ha més al nord de l’actual casal dels ermitans.