Font del Canyar

Pròpiament n’hauríem de dir font Nova del Canyar.  Es va construir l’any 1994, un cop urbanitzat el gran meandre que feia el riu Ripoll on hi ha el molí d’en Font, meandre que van fer desaparèixer amb les obres de canalització del Ripoll després dels aiguats del 1962. Es va fer, en part, gràcies a la iniciativa de Max Martín (Ajuntament de Sabadell), el qual va aconseguir de portar l’aigua des de la font antiga fins a l’emplaçament actual -uns 300 m- i que el seu aspecte recordés el de la font anterior.

La primitiva font del Canyar era al fons del meandre esmentat i a sota de la carretera de Castellar. S’hi arribava per un caminoi que baixava sobtat, des de poc abans d’arribar a les primeres edificacions de la Llanera, just al quilòmetre 2,250 de la carretera, o bé des de Sant Vicenç de Jonqueres, gairebé a peu pla. L’any 1970 la varen desplaçar en eixamplar la carretera i fins que va desaparèixer tenia el brollador a la confluència de dos murs d’uns 50 cm d’alçada i 2 m de llargada, fets d’obra i en forma de ventall.

La primitiva va ser una font molt concorreguda pels veïns de la Creu Alta, especialment entre 1905 i 1950, perquè no solament els proporcionava l’excusa de fer una excursioneta amb àpat inclòs, sinó que a més a més els nanos podien pescar i remullar-se al riu, que passava just pel davant.