Castellar Vell

L’església de Castellar Vell era l’antiga parròquia del Castellar del Vallès actual i es coneixia per Sant Esteve de Castellar. Va ser-ne parròquia fins al 1773, any en què s’edificà una nova església a l’altra banda del riu Ripoll, dintre del poble.

Gràcies a un document de l’any 1052 sabem que Castellar Vell ja existia en aquesta època. Més tard, l’església i la rodalia passaren a dependre del monestir de Sant Llorenç del Munt. Els monjos de la Mola conegueren èpoques de puixança gràcies a la possessió d’aquestes terres.

Si observem l’edificació, ens adonarem de seguida que hi ha tres clares etapes de construcció, cadascuna d’un estil diferent. La part més antiga és la del començament de la nau, que correspon a l’art romànic, amb volta de canó. A continuació hi ha la part gòtica, més alta, amb l’absis i les capelles laterals, la volta i les arcades amb arcs apuntats. Finalment el campanar, del segle XVI, que és la part que dóna més personalitat al conjunt de Castellar Vell i la que es conservava millor fins a la restauració iniciada l’any 1991.

L’absis de la capella està orientada cap a l’est, seguint la tradició medieval. Adossades a la paret de migdia hi ha les ruïnes de la rectoria; i entre l’absis i la capella de l’esquerra hi ha la sagristia.

Actualment, en els camps del lateral sud de l’església hi ha una àrea municipal d’esbarjo, equipada amb una zona de graelles de lliure ús, segons l’època de l’any. Per visitar l’església cal posar-se en contacte amb la regidoria de cultura de l’Ajuntament de Castellar del Vallès.