Santa Maria de Barberà

La Romànica és el nom amb què al rodal de Sabadell es coneix l’església de Santa Maria de Barberà. Una església que va ser construïda a finals del primer mil·lenni de la nostra era i que conté unes importants pintures murals a l’interior de la capçalera, descobertes el 1919, obra del mateix pintor que les de Sant Salvador de Polinyà. L’edifici amb les pintures formen un conjunt d’estil romànic dels importants del nostre país.

La nau de l’església té forma de creu llatina i al nord hi té adossat un esvelt campanar. Els tres absis, que miren al riu Ripoll, i la façana sud són decorats amb uns arquets, anomenats arcuacions llombardes. Com tots els edificis històrics ha estat apedaçat i remodelat moltes vegades. Les últimes obres importants s’hi van fer el 2014 per recalçar els fonaments del campanar, que s’inclinava. També cal recordar que al sud de l’església, a poca distància, hi havia hagut la masia de Can Tintorer, com es pot comprovar en fotografies d’abans de l’any 1975, aproximadament.

La Romànica es troba situada en una gran plana, prop del marge de la fondalada del riu Ripoll. Això fa que tingui unes bones vistes, alhora que ens serveix de referència visual des d’una bona part del sector de llevant del rodal.

Una anècdota: l’any 1959 es va annexionar a Sabadell la Creu de Barberà i en el lot de carrers, cases, masies i terrenys hi havia inclosa la Romànica. La gent de Barberà, amb molt bon criteri, no ho van permetre, ja que van argumentar, entre d’altres raons, el fet històric de ser la parròquia primitiva del poble i que allà hi havia ‒encara hi és avui‒ el cementiri antic, on molts barberencs hi tenien enterrats familiars.